Comprensió lectora FITXES DE TREBALL PRIMÀRIA 5è El quadern Comprensió lectora per a 5è de Primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, SL, dirigit per Antonio Brandi Fernández i Pere Macià Arqué. En l’elaboració i l’edició ha participat l’equip següent: Asunción Honrado, Josep Llongueres, Maite López-Sáez, Sagrario Luna, Estrella Nicolás, Carmen Ríos, Concha Romero, Leonor Romo i Monserrat Rull. Il·lustració: Javier Monsalvett i Jordi Baeza. Edició: Gemma Comas Direcció i coordinació editorial de Primària: Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Fitxa 1 Narració. Com en Conill va arribar a ser un conill........................................ 6 Fitxa 2 Narració. Els tres savis prudents dels Piteus . ........................................ 10 Fitxa 3 Instruccions. A taula . ......................... 14 Fitxa 4 Faula. Tal faràs, tal trobaràs . .............. 16 Fitxa 5 Narració. El carrer estret...................... 20 Fitxa 6 Poesia. Les tecles del piano................. 24 Fitxa 7 Narració. La Matilde i la planta enfiladissa .......................................... 26 Fitxa 8 Faula. L’Ós i en Corb........................... 30 Fitxa 9 Text informatiu. El tresor de les ostres ....................................... 34 Fitxa 10 Narració. La casa amb arbres.............. 36 Fitxa 11 Narració. El codi secret . ..................... 40 Índex
Fitxa 12 Instruccions. Tints vegetals . ............... 44 Fitxa 13 Llegenda. La Ling i la font encantada .......................................... 46 Fitxa 14 Narració. Un paquet sorprenent . ........ 50 Fitxa 15 Poesia. Tot plegat mar i cel ................. 54 Fitxa 16 Narració. El guaita murri ..................... 56 Fitxa 17 Narració. El poeta i el califa . ............... 60 Fitxa 18 Text informatiu. L’hotel de glaç .......... 64 Fitxa 19 Llegenda. Hèrcules i Atles .................. 66 Fitxa 20 Narració. Els monstres del satèl·lit . ..... 70 Fitxa 21 Fullet informatiu. Una exposició molt interessant . ........................................ 74 Fitxa 22 Narració. El cant del grill . ................... 76 Fitxa 23 Text informatiu. Bo de debò! .............. 80 Fitxa 24 Teatre. La pedra del camí.................... 84 Fitxa 25 Narració. Sindbad el marí i l’ocell roc .......................................... 86 Fitxa 26 Llegenda. Déus i gegants . .................. 90 Fitxa 27 Crònica. L’Any Nou xinès .................... 94 Fitxa 28 Narració. Un cop de sort . ................... 96 Fitxa 29 Narració. La lluita contra els pops gegants . ........................................... 100 Fitxa 30 Biografia. Eileen Collins: passió per l’espai .............................. 104 Fitxa 31 Relat històric. El Titanic, un colós del mar................................ 106 Fitxa 32 Entrada d’una enciclopèdia. Un indret molt llunyà ............................................... 110
4 FITXES Reconeixement del temps i del lloc Identificació i anàlisi dels personatges Ordenació de la seqüència temporal Reconeixement i anàlisi de l’acció Identificació de detalls de la història Expressió d’opinions personals 1 2 4 5 7 8 10 11 13 14 16 17 19 20 22 25 26 28 29 31 Narracions Destreses de comprensió lectora
5 FITXES Identificació del tema i de la idea principal Anàlisi de l’estructura del text Interpretació de la informació visual Organització de la informació Identificació d’alguns detalls del text Expressió d’opinions personals 3 9 12 18 21 23 27 30 32 Textos informatius TIPUS DE TEXT Identificació del tema Reconeixement del temps i del lloc Anàlisi dels personatges Identificació de detalls Anàlisi de l’estructura Expressió d’opinions Poesia Fitxa 6 Poesia Fitxa 15 Teatre Fitxa 24 Altres textos
6 Fitxa 1 Com en Conill va arribar a ser un conill En Conill era un dels animals més vanitosos del planeta. Cada matí passava una hora arreglant-se la pell; una hora més, pentinant-se els bigotis, i una hora més, netejant-se les ungles. La resta del dia anava d’una banda a l’altra gallejant i dient: –Que ben plantat que sóc! Segur que molt aviat alguna princesa es voldrà casar amb mi. Els altres animals estaven tan farts de la seva vanitat que van decidir donar-li una lliçó. Així, un dia, la Gasela es va apropar a en Conill i li va dir: –Bon dia, veí. Que bonic que ets! No m’estranya que circulin tantes històries sobre tu. –Històries? –va preguntar en Conill, estranyat–. Quines històries? –Doncs que la Lluna es vol casar amb tu –va dir la Gasela–. La preciosa Lluna, la reina del cel, diu que ets l’animal més bell de tota la Terra. Aquesta nit, ella serà al cim d’aquell turó. Si t’hi vols casar, has d’anar a la cita. Quan va sentir aquelles paraules, en Conill va pujar al capdamunt del turó i es va asseure a esperar molt inquiet. Per fi, el cel es va fer fosc i es van començar a veure uns quants estels que brillaven molt. De cop i volta, en Conill va veure la Lluna, però no al turó on ell l’esperava. Allà, a l’horitzó, hi havia un altre turó negre i, en aquell moment, la Lluna platejada sortia pel cim. –Ah! –va cridar en Conill–. M’he estat esperant al turó que no era. Si no m’espavilo, perdré la Lluna. En Conill es va posar a córrer amb totes les seves forces. Va baixar a la vall ombrívola i va pujar a l’altre turó. Quan va arribar al cim es va endur una sorpresa desagradable: la Lluna se n’havia anat. Davant d’ell, a l’altra banda de la vall, hi havia un altre turó negre i... per allà pujava la Lluna. –Espera’m, espera’m! –va cridar en Conill. I va sortir disparat. I així una vegada i una altra. Corrent amunt i avall, en Conill va continuar travessant valls i pujant turons. Les seves potes semblaven ales. Al final va comprendre que havia fet tard: la Lluna es trobava damunt d’ell, ben alta en el cel. –L’he perdut! –va cridar. I va començar a saltar cap a ella, sense parar de cridar: –Lluna, Lluna! Sóc aquí! He vingut a casar-me amb tu!
7 Narració Però la Lluna va pujar volant pel cel negre. En Conill va fer un salt mortal. Després, va estirar les orelles i es va posar a escoltar. Què dirà la Lluna d’ell? La mateixa història es va repetir un dia rere un altre. Però en Conill no es donava per vençut. Al cap del temps, en Conill va començar a canviar. De tant contemplar-la, va arribar a tenir la llum de la Lluna als seus ulls; per això, els conills tenen la mirada espantadissa. I de tant córrer de turó en turó, va esdevenir un corredor fantàstic. I de tant saltar, es va convertir en un gran saltador. I de tant escoltar i escoltar el que la Lluna deia allà dalt, se li van posar aquestes orelles tan llargues, com les que tenen tots els conills avui dia. Ted Hughes Com les balenes van arribar a ser balenes (adaptació) 1. Què feia en Conill cada matí? Explica-ho. 2. Com era en Conill? Explica breument els trets més destacats del seu caràcter. 3. Quina frase significa el mateix que la del requadre? Marca-la. En Conill anava gallejant d’una banda a l’altra. En Conill caminava amb un gall d’una banda a l’altra. En Conill anava molt de pressa d’una banda a l’altra. En Conill anava presumint d’una banda a l’altra. 4. Explica el significat d’aquestes paraules. Turó Vall
Com en Conill va arribar a ser un conill 5. Com és un lloc ombrívol ? Marca-ho. Un lloc llunyà. Un lloc fosc. Un lloc solitari. Pensa una paraula que signifiqui el contrari que ombrívol i escriu una frase on aparegui. 6. Escriu uns quants sinònims d’aquesta paraula. cim F 7. Contesta. • Per què els animals van decidir donar una lliçó a en Conill? • Quina broma van fer a en Conill? Qui va parlar amb ell? • Per què en Conill va pujar al turó? • Per què en Conill no va aconseguir la Lluna? 8. Què va fer en Conill a continuació? Fixa-t’hi i explica-ho. 8 Ah! M’he estat esperant al turó que no era.
Narració • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 9. Segons el conte, com han arribat els conills a ser com són? Completa les frases. El conill és un gran corredor i un gran saltador perquè, durant moltes nits, Els conills tenen la mirada espantadissa Les orelles del conill són Et sembla que alguns d’aquests motius responen a la realitat? Explica-ho. 10. Escriu el conte de manera resumida. En Conill era molt presumit i els altres animals van decidir donar-li una lliçó. 9
10 Fitxa 2 Els tres savis prudents dels Piteus Una vegada van arribar a un hostal tres homes. Van fer dos trucs a la porta per demanar per l’hostaler. –Ens donareu posada per a aquesta nit? –I tant! Però, qui sou vosaltres, i on aneu? –Anem a la fira de Manresa i som els tres savis prudents dels Piteus –va respondre el més vell. Aquest títol de «Savis prudents dels Piteus» va fer riure la mestressa. I va voler provar si els tres homes eren tan savis com deien. Quan van haver sopat, els van acompanyar a la seva habitació, que estava lluny del soroll de la casa i tenia la finestra amagada darrere d’un armari. Els tres savis van dormir molt bé i, com que no sentien soroll, van trigar molt a despertar-se. Quan ho van fer, un d’ells es va llevar per obrir la finestra. Com que no hi havia gens de llum va ensopegar amb la porta de l’armari. La va obrir, pensant-se que era la finestra, va mirar a dalt i a baix i, en no veure gens de claror enlloc, se’n va tornar al llit. Així, doncs, van dormir unes quantes hores més, fins que, al final, l’hostaler es va compadir, va entrar a la cambra, els va preguntar si havien dormit bé, va apartar l’armari que tapava la finestra i els tres savis van descobrir, estranyats, que ja era de dia. Mentre esmorzaven un d’ells va dir: –Afanyem-nos, que hem d’anar a la fira. –Però, a quina fira? –va dir l’hostaler ficant-se en la conversa. –A la de Manresa. –Veieu aquesta gent que arriba? Són firaires que en tornen –els va explicar. Aleshores els tres savis es van adonar que havien dormit vint-i-quatre hores. Quan marxaven de l’hostal, els tres savis van veure unes quantes carabasses a l’entrada i, com que no sabien què eren, ho van preguntar a l’hostaler. Ell els va enganyar dient-los que eren ous d’euga. –Nosaltres precisament anàvem a Manresa a comprar una euga. Si ens volguéssiu vendre un d’aquests ous, us estaríem molt agraïts. Aleshores l’hostaler els va dir que els volia tots per a ell, però que si pagaven bé, els vendria un ou d’aquells. I així va ser.
11 Narració Tot caminant cap al seu poble, mentre passaven distrets per un cim d’una carena els va relliscar la carabassa i va començar a rodolar pendent avall. De seguida es va trencar pel mig i els trossos que s’anaven escampant per la baixada van desvetllar una llebre que dormia sota una mata. En veure córrer la llebre, els tres savis van creure que era l’euga petita que havia sortit de l’ou. –Malaguanyada eugueta! –anaven dient tots tristos, mentre s’acostaven al poble–. Si hagués arribat bé, l’any vinent no hauríem hagut d’anar a peu a la fira de Manresa. Jacint Verdaguer Els tres savis prudents dels Piteus (adaptació) 1. Contesta. • A on anaven els tres savis? • Què hi anaven a fer? • Hi van arribar a temps? Per què? 2. Què van comprar els savis a l’hostaler? Què es pensaven els savis que era? 3. L’hostaler i la seva dona, com van enganyar els savis per primera vegada? 4. Com van tornar a enganyar els savis per segona vegada?
Els tres savis prudents dels Piteus 5. Escriu C (cert) o F (fals). La mestressa va voler comprovar si els tres homes eren savis. A l’habitació dels savis no hi havia cap finestra. Els savis no havien vist mai una carabassa. L’hostaler va explicar als savis què és una carabassa. Els savis van confondre una llebre amb una euga petita. 6. Què vol dir «donar posada» ? Marca-ho. Posar-se un jersei que ens han donat. Llogar una habitació per dormir. Regalar una posada. Llegeix la frase i escriu com ho preguntaries tu. Ens donareu posada per a aquesta nit? 7. Uneix cada paraula amb el seu sinònim. desvetllar • • sensat prudent • • despertar ensopegar • • commoure’s compadir-se • • entrebancar-se 8. Diries que aquesta història té lloc en l’actualitat? Explica com ho saps. 12
Narració • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 9. Et sembla que els «savis» eren realment savis? Justifica la resposta. 10. Explica la història de manera resumida. 13
14 Fitxa 3 A taula Celebrar una festa amb un bon àpat és una cosa habitual en qualsevol racó del món. Però, sabies que no a tots els llocs t’has de comportar de la mateixa manera quan ets a taula? Molts països tenen costums que ens poden semblar curiosos, i en alguns, com ara al Japó, la gent és molt estricta amb aquests costums. Allà pensen que no seguir aquestes normes és senyal de mala educació. En vols conèixer algun dels més importants? En primer lloc, cal descalçar-se i asseure’s a terra. També, el més normal és netejar-se les mans amb una tovalloleta humida i calenta abans de començar a menjar. Per descomptat, s’han de fer servir els bastonets per acompanyar el menjar fins a la boca, però, compte!, no pots tocar mai el menjar de la plata comuna amb els teus bastonets si no te l’has de servir al teu plat. Tampoc pots punxar els bastonets a l’arròs, i encara menys gesticular o assenyalar algú amb els bastonets, ni llepar-ne la punta. A més, està molt mal vist posar salsa a l’arròs. També es considera de mala educació servir-se la beguda un mateix. Cal estar pendent i servir-ne als comensals que t’acompanyen. Ells faran el mateix amb tu. Si has de prendre arròs o sopa, has d’aixecar el bol amb una mà i acostar-te’l a la boca. No està ben vist inclinar-se sobre la taula per menjar o per beure. Amb tot, quan prenguis sopa o tallarines, pots xarrupar i fer soroll. Tothom ho fa i no molesta a ningú. Que curiós, oi? 1. Quin et sembla que és el tema del text? Marca-ho. Menjars de diferents parts del món. Normes per comportar-nos en un àpat japonès. Maneres de cuinar els aliments al Japó. 2. Escriu el nom dels aliments que s’esmenten en el text.
Instruccions • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 3. A quin estri es fa referència en el text? Explica per a què serveix. 4. Segons el text, què no hem de fer en un àpat japonès? Marca-ho. Punxar els bastonets en el bol de l’arròs. Xarrupar la sopa fent soroll. Llepar la punta dels bastonets. Posar salsa a l’arròs. Què es considera de mala educació pel que fa a la beguda? 5. Busca en el text vuit normes de comportament i escriu-les. Procura començar sempre amb un verb en infinitiu. 1. Descalçar-se i asseure’s a terra. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 15
16 Fitxa 4 Tal faràs, tal trobaràs Un matí assolellat de primavera, una guineu passejava pel bosc quan, de cop i volta, es va trobar amb una cigonya. Els dos animals van començar a xerrar de manera animada i van passar l’estona parlant d’això i d’allò. Quan ja s’acomiadaven, la guineu, en un to amable, va dir a la cigonya: –Benvolguda amiga, m’ho he passat molt bé. Em ve de gust continuar conversant amb tu. Per què no véns demà a dinar a casa meva? Així, tindrem l’oportunitat de conèixer-nos millor i de fer-nos més amigues. –I tant que accepto la teva invitació –va contestar la cigonya, encantada–. Demà vindré. L’endemà, a l’hora convinguda, la cigonya va anar a ca la guineu. L’amfitriona va donar una benvinguda afectuosa a la seva veïna, que es va sentir molt bé allà des del primer moment. A més, feia tan bona olor que a la cigonya li va fer venir aigua a la boca només de pensar en el magnífic banquet que, sens dubte, la seva amiga li havia preparat. La guineu va conduir la convidada a taula, on tot estava a punt per començar el tiberi. La cigonya es va fixar en el menjar. Es tractava d’un puré de verdures boníssim ja servit als plats, uns recipients que resultaven molt poc adequats per al seu llarg bec. La cigonya va fer grans esforços per agafar ni que fos una mínima quantitat d’aquella crema, però tot va ser inútil. La guineu, mentre mirava la cigonya de reüll de manera burleta, menjava la seva ració amb un gran plaer. Fins i tot va llepar el plat i el va deixar ben lluent. Després d’acomiadar-se, la cigonya va comprendre que la guineu havia volgut riure’s d’ella i, en aquell mateix moment, va decidir buscar la manera de venjar-se’n. Alguns dies més tard, l’ocell va anar a trobar la guineu i li va dir amb una amabilitat enorme: –Hola, amiga meva, quina alegria tornar-te a veure! Et vull tornar la invitació. Vols venir a menjar amb mi? La guineu ho va acceptar de bon grat i la va acompanyar a casa seva. Allà feia una olor fantàstica i la convidada va començar a llepar-se els bigotis només de pensar en les delicioses menges que l’esperaven. –He preparat una carn rostida amb patates per a tu –va dir la cigonya. Però quan la guineu es va acostar a la taula, va veure que el rostit estava servit en uns recipients de coll molt alt i boca estreta. Amb el seu bec alt, la cigonya podia arribar amb facilitat als trossos de carn i de patates. Però la guineu, per més que treia la llengua, no arribava a aquelles suculentes exquisideses. Amb molta gana i encara més mal humor, la guineu va renunciar a continuar-ho intentant. Llavors, la cigonya li va preguntar, fent-se la innocent: –Que no t’ha agradat el menjar? Veig que ni tan sols l’has tastat!
17 Faula –El menjar és excel·lent. Només amb l’aroma m’he alimentat tant que no m’ha calgut ni tastar-lo. I la guineu es va aixecar de la taula i se’n va anar. Mentre marxava, la cigonya, morta de riure, li va dir: –Que no t’agradaven les bromes, veïna? Doncs... ja ho saps: tal faràs, tal trobaràs! Basat en La Fontaine 1. Escriu el lloc i el temps en els quals passa la història. • Lloc F • Temps F 2. Quins personatges intervenen en aquesta faula? Quins comportaments propis dels éssers humans hi pots veure? 3. En quantes parts està organitzada aquesta faula? Justifica la resposta. 4. Què és un amfitrió ? Marca-ho. Un convidat a un àpat o un altre acte. Una persona que atén els seus convidats. Quins personatges han estat els amfitrions en la faula? Completa el text. Primer, Després, Les faules són relats que, normalment, estan protagonitzats per animals que es comporten com éssers humans.
Tal faràs, tal trobaràs 5. Escriu les respostes. Primera part • A qui va convidar a menjar la guineu? • Quin motiu va argumentar? • Quin menjar va fer? • On el va servir? Segona part • A qui va convidar a menjar la cigonya? • Quin motiu va argumentar? • Quin menjar va fer? • On el va servir? 6. Contesta. • Com va deixar el plat de puré la guineu? Com ho va fer? • Com va deixar el plat de puré la cigonya? Per què? • Com va deixar el recipient del rostit la cigonya? Com ho va fer? • Com va deixar el recipient del rostit la guineu? Per què? 18
Faula • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 7. Com es van sentir en cada àpat? Explica-ho. La cigonya La guineu La cigonya La guineu 8. Què és una menja ? Explica-ho amb les teves paraules. 9. Quin significat té el refrany que diu la cigonya al final de la faula? Marca-ho. Expliquem acudits per riure una mica. Si t’agrada fer bromes, has d’estar disposat a rebre’n. 10. Explica la faula de manera resumida com si fossis la cigonya. Un dia, la meva veïna la guineu em va convidar a menjar a casa seva. Em va posar puré de verdures en un plat i jo 19 Tal faràs, tal trobaràs!
RkJQdWJsaXNoZXIy