16 Fitxa 4 Tal faràs, tal trobaràs Un matí assolellat de primavera, una guineu passejava pel bosc quan, de cop i volta, es va trobar amb una cigonya. Els dos animals van començar a xerrar de manera animada i van passar l’estona parlant d’això i d’allò. Quan ja s’acomiadaven, la guineu, en un to amable, va dir a la cigonya: –Benvolguda amiga, m’ho he passat molt bé. Em ve de gust continuar conversant amb tu. Per què no véns demà a dinar a casa meva? Així, tindrem l’oportunitat de conèixer-nos millor i de fer-nos més amigues. –I tant que accepto la teva invitació –va contestar la cigonya, encantada–. Demà vindré. L’endemà, a l’hora convinguda, la cigonya va anar a ca la guineu. L’amfitriona va donar una benvinguda afectuosa a la seva veïna, que es va sentir molt bé allà des del primer moment. A més, feia tan bona olor que a la cigonya li va fer venir aigua a la boca només de pensar en el magnífic banquet que, sens dubte, la seva amiga li havia preparat. La guineu va conduir la convidada a taula, on tot estava a punt per començar el tiberi. La cigonya es va fixar en el menjar. Es tractava d’un puré de verdures boníssim ja servit als plats, uns recipients que resultaven molt poc adequats per al seu llarg bec. La cigonya va fer grans esforços per agafar ni que fos una mínima quantitat d’aquella crema, però tot va ser inútil. La guineu, mentre mirava la cigonya de reüll de manera burleta, menjava la seva ració amb un gran plaer. Fins i tot va llepar el plat i el va deixar ben lluent. Després d’acomiadar-se, la cigonya va comprendre que la guineu havia volgut riure’s d’ella i, en aquell mateix moment, va decidir buscar la manera de venjar-se’n. Alguns dies més tard, l’ocell va anar a trobar la guineu i li va dir amb una amabilitat enorme: –Hola, amiga meva, quina alegria tornar-te a veure! Et vull tornar la invitació. Vols venir a menjar amb mi? La guineu ho va acceptar de bon grat i la va acompanyar a casa seva. Allà feia una olor fantàstica i la convidada va començar a llepar-se els bigotis només de pensar en les delicioses menges que l’esperaven. –He preparat una carn rostida amb patates per a tu –va dir la cigonya. Però quan la guineu es va acostar a la taula, va veure que el rostit estava servit en uns recipients de coll molt alt i boca estreta. Amb el seu bec alt, la cigonya podia arribar amb facilitat als trossos de carn i de patates. Però la guineu, per més que treia la llengua, no arribava a aquelles suculentes exquisideses. Amb molta gana i encara més mal humor, la guineu va renunciar a continuar-ho intentant. Llavors, la cigonya li va preguntar, fent-se la innocent: –Que no t’ha agradat el menjar? Veig que ni tan sols l’has tastat!
RkJQdWJsaXNoZXIy