6 Fitxa 1 Com en Conill va arribar a ser un conill En Conill era un dels animals més vanitosos del planeta. Cada matí passava una hora arreglant-se la pell; una hora més, pentinant-se els bigotis, i una hora més, netejant-se les ungles. La resta del dia anava d’una banda a l’altra gallejant i dient: –Que ben plantat que sóc! Segur que molt aviat alguna princesa es voldrà casar amb mi. Els altres animals estaven tan farts de la seva vanitat que van decidir donar-li una lliçó. Així, un dia, la Gasela es va apropar a en Conill i li va dir: –Bon dia, veí. Que bonic que ets! No m’estranya que circulin tantes històries sobre tu. –Històries? –va preguntar en Conill, estranyat–. Quines històries? –Doncs que la Lluna es vol casar amb tu –va dir la Gasela–. La preciosa Lluna, la reina del cel, diu que ets l’animal més bell de tota la Terra. Aquesta nit, ella serà al cim d’aquell turó. Si t’hi vols casar, has d’anar a la cita. Quan va sentir aquelles paraules, en Conill va pujar al capdamunt del turó i es va asseure a esperar molt inquiet. Per fi, el cel es va fer fosc i es van començar a veure uns quants estels que brillaven molt. De cop i volta, en Conill va veure la Lluna, però no al turó on ell l’esperava. Allà, a l’horitzó, hi havia un altre turó negre i, en aquell moment, la Lluna platejada sortia pel cim. –Ah! –va cridar en Conill–. M’he estat esperant al turó que no era. Si no m’espavilo, perdré la Lluna. En Conill es va posar a córrer amb totes les seves forces. Va baixar a la vall ombrívola i va pujar a l’altre turó. Quan va arribar al cim es va endur una sorpresa desagradable: la Lluna se n’havia anat. Davant d’ell, a l’altra banda de la vall, hi havia un altre turó negre i... per allà pujava la Lluna. –Espera’m, espera’m! –va cridar en Conill. I va sortir disparat. I així una vegada i una altra. Corrent amunt i avall, en Conill va continuar travessant valls i pujant turons. Les seves potes semblaven ales. Al final va comprendre que havia fet tard: la Lluna es trobava damunt d’ell, ben alta en el cel. –L’he perdut! –va cridar. I va començar a saltar cap a ella, sense parar de cridar: –Lluna, Lluna! Sóc aquí! He vingut a casar-me amb tu!
RkJQdWJsaXNoZXIy