Comprensió lectora FITXES DE TREBALL PRIMÀRIA 6è El quadern Comprensió lectora per a 6è de Primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, SL, dirigit per Antonio Brandi Fernández i Pere Macià Arqué. En la redacció de textos ha participat l’equip següent: Asunción Honrado, Josep Llongueres, Sagrario Luna, Carmen Ríos Concha Romero i Leonor Romo. Il·lustració Inés Burgos i Jordi Baeza Edició Gemma Comas Direcció del projecte Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Fitxa 1 Narració. Un gat que busca aventures . ............................................ 6 Fitxa 2 Narració. La nina perfecta . ................. 10 Fitxa 3 Narració. El samurai descontent.......... 14 Fitxa 4 Entrada d’una enciclopèdia. Hollywood . ......................................... 16 Fitxa 5 Narració. L’Anton espera visita ............ 20 Fitxa 6 Llegenda. El tresor del gorg Negre ................................................. 24 Fitxa 7 Narració. L’escola i jo . ........................ 28 Fitxa 8 Poesia. Al parc ................................... 32 Fitxa 9 Conte popular. La sultana i la palmera . ....................................... 34 Fitxa 10 Instruccions. Fes-ho tu mateix! ........... 36 Fitxa 11 Narració. Un encàrrec espectral ......... 38 Índex
Fitxa 12 Narració. La maledicció de l’or . .......... 42 Fitxa 13 Relat històric. L’erupció del Vesuvi . ............................................... 44 Fitxa 14 Narració. En Rip van Winkle ............... 48 Fitxa 15 Llegenda. Uru, l’aranya . ..................... 52 Fitxa 16 Narració. Viatge al centre de la Terra .......................................... 56 Fitxa 17 Teatre. El príncep Hamlet i l’Ombra . ........................................... 60 Fitxa 18 Narració. Un mirall màgic ................... 64 Fitxa 19 Relat històric. El mosqueter D’Artagnan ......................................... 68 Fitxa 20 Biografia. El viatge de Jeanne Baret .................................................. 70 Fitxa 21 Text informatiu. Amazones ................. 74 Fitxa 22 Faula. La vaca, la cabra, l’ovella i el lleó . .............................................. 78 Fitxa 23 Llegenda. Teseu i el minotaure . .......... 80 Fitxa 24 Text informatiu. Tu mai no ho faries................................................... 84 Fitxa 25 Text informatiu. Mapes i llocs ............. 88 Fitxa 26 Relat històric. El seient equivocat ....... 92 Fitxa 27 Reportatge. Una aventura de l’aviació . ........................................ 96 Fitxa 28 Text informatiu. El far d’Alexandria . .................................... 100 Fitxa 29 Poesia. Les formigues ....................... 104 Fitxa 30 Text informatiu. Vaixells de l’edat moderna . ......................................... 106 Fitxa 31 Biografia. Nikola Tesla ...................... 108
4 FITXES Reconeixement del temps i del lloc Identificació i anàlisi dels personatges Ordenació de la seqüència temporal Reconeixement i anàlisi de l’acció Identificació de detalls de la història Expressió d’opinions personals 1 2 3 5 6 7 9 11 12 13 14 15 16 18 19 20 22 23 26 Narracions Destreses de comprensió lectora
5 FITXES Identificació del tema i de la idea principal Anàlisi de l’estructura del text Interpretació de la informació visual Organització de la informació aportada Identificació d’alguns detalls del text Expressió d’opinions personals 4 10 21 24 25 27 28 30 31 Textos informatius TIPUS DE TEXT Identificació del tema Reconeixement del temps i del lloc Anàlisi dels personatges Identificació de detalls Anàlisi de l’estructura Expressió d’opinions Poesia Fitxa 8 Teatre Fitxa 17 Poesia Fitxa 29 Altres textos
6 Fitxa 1 Un gat que busca aventures Vet aquí que un bon dia, concretament el primer diumenge de juny, en Griset, després d’haver-hi rumiat molt, tip, es deia, de fer vida de burgès (aquell que, com diu la dita, «menja, jau i no fa res»), va decidir que ja n’hi havia prou, que necessitava acció i aventura, ara que encara era un gat jove i ple de vitalitat. No volia arribar a la vellesa i haver-se de limitar a explicar com era de bo el pinso que li donaven o els quatre ocells caçats al jardí dels amos o els ratolins del graner de cals avis de lluny. Allò que al començament va ser com un mal pensament, fruit potser del record de les rondalles de gats aventurers que quan eren petits la Mixa els explicava, va esclatar com un volcà el primer dissabte, plujós, de juny, en què l’Eloi i en Ramon llegien tan tranquils a casa dels avis de prop, ell arraulit a la falda de l’Eloi, que de tant en tant l’acariciava. L’Eloi, tot d’un plegat, va dir a en Ramon: –Ramon, vols que et llegeixi un tros del llibre que estic llegint? És xulíssim! –D’acord, però tu també me n’has de deixar llegir un tros, del meu, que és molt i molt divertit. I així va ser com en Griset, amb les orelles com radars, es va assabentar de l’existència d’un lloro que anomenaven capità Flint i que viatjava per tots els mars imaginables i contemplava els tresors més fantàstics i les batalles més sagnants del món, ja que l’Eloi estava llegint L’illa del tresor. I també es va assabentar de l’existència d’un gos anomenat Bambulo, que, un bon dia, tip de la seva vida monòtona, avorrida i ignorant, decidia abandonar aquella família que el tractava a cos de rei, però que el tenia tancat entre quatre parets i a tot estirar el treia a passejar una miqueta. A mesura que anava sentint la història del gos, s’anava removent, inquiet, a la falda de l’Eloi, fins que no va poder més i, d’un salt, ja va ser a la falda d’en Ramon. –Renoi, en Griset, sembla que li agrada el teu conte! –va dir l’Eloi.
7 Narració –Vine, Griset, que quan acabi el capítol te n’ensenyaré els dibuixos, que són molt macos encara que siguin d’un gos. I així va ser com aquella nit, neguitós, sense poder dormir, sense poder menjar, sense poder fer altra cosa que pensar en la necessitat de córrer món, va prendre la gran decisió: se n’aniria, no per sempre, perquè sabia que l’Eloi i en Ramon es quedarien molt i molt tristos, però sí per un quant temps. I ho va fer, va assajar de caminar només amb les potes del darrere, perquè va veure que en Bambulo ho feia molt i molt bé, i sobretot perquè recordava que tots els gats aventurers caminaven amb l’esquena ben dreta i el farcellet a l’espatlla. Sort que sempre havia estat un gat àgil i sort que en Ramon, jugant, jugant, sempre el feia aguantar-se només amb les potes del darrere. Es va preparar el farcellet: res, un mocador de la cistella de la roba bruta, una baqueta del timbal que en Ramon ja no tocava feia temps i tres coses justes: el pinso del sopar, que no havia tingut ganes de menjar-se aquell vespre (com l’enyoraria, el pinso!, potser més que l’Eloi i en Ramon i tot!); una pinteta de joguina, que hi havia al racó de les joguines, perquè recordava que als contes sempre solien ser màgiques, i tres cintes de coloraines, que sempre li podien fer servei, si més no com a bena. La veritat és que de bon primer va estar temptat d’emportar-se una de les espases, una de les pistoles i l’arc i les fletxes d’en Ramon, perquè el que ell volia, sobretot, eren aventures d’acció, aventures de salvar gatetes-princeses, i això sempre ho fan els valents, els guerrers..., però quan va veure l’embalum que feien va decidir que res, que calia ser pràctic i que ja improvisaria. Pere Martí i Bertran En Griset aventurer (adaptació) 1. Contesta. • Qui és i com es diu el protagonista del text? • Quin llibre llegia l’Eloi? • Quina gran decisió va prendre en Griset?
Un gat que busca aventures 2. Busca informació sobre el gos Bambulo i explica qui és. 3. Per què en Griset volia caminar només amb les potes del darrere? 4. Completa les frases. De primer, en Griset volia posar al farcell Al final, hi va posar 5. Què és un radar? • Explica què vol dir aquesta expressió dins del text. Amb les orelles com radars. 6. Uneix les columnes de manera que cada paraula quedi emparellada amb el seu sinònim. tip • • arrupit arraulit • • fart assabentar-se • • volum monòtona • • conèixer embalum • • igual 8
Narració • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 7. Què significa aquesta expressió? Marca-ho. Tancat entre quatre parets. Que no pot obrir la porta. Que només pot sortir pel sostre. Que no surt mai de casa. 8. Explica què és la baqueta d’un timbal. 9. Escriu C (cert) o F (fals). En Griset va decidir que necessitava acció després d’haver-s’ho pensat molt. El primer dissabte de juny va fer un sol radiant. El capità Flint és un pirata del llibre L’illa del tresor. En Bambulo és un gat que tenia una vida monòtona. En Griset enyoraria molt el pinso. 10. Fes una descripció breu de com era la vida d’en Griset al principi i de quina vida volia viure després. 9
10 Fitxa 2 La nina perfecta Un migdia especialment calorós, la Momo va trobar una nina a prop d’on vivia. Ja havia passat altres cops que els nens oblidaven o deixaven per allà alguna d’aquelles joguines cares amb les quals era realment difícil de jugar. Però la Momo no recordava pas que cap dels nens hagués jugat amb aquella nina. I de segur que se n’hauria adonat, perquè era una nina ben especial. Era gairebé tan alta com la Momo i tan ben imitada que qualsevol l’hauria presa per una personeta. Però tenia l’aspecte d’una senyoreta elegant o un maniquí. Duia un vestit vermell de faldilla curta i unes sabates de talons alts. La Momo se la va quedar mirant fascinada. Quan per fi va tocar-la, la nina va parpellejar unes quantes vegades sorollosament, va moure la boca i va dir amb veu d’autòmat, com si parlés per telèfon: –Bon dia. Sóc la Bibigirl, la nina perfecta. La Momo va recular de l’esglai, però després va contestar seguint el joc: –Bon dia, jo em dic Momo. La nina va tornar a moure els llavis per dir: –Sóc la teva nina, i per això tothom et té enveja. –No ho crec, que siguis meva –va dir la Momo–. Més aviat em penso que algú t’ha oblidat aquí sense adonar-se’n. Va agafar la nina i la va enlairar. Llavors se li van tornar a moure els llavis i va dir: –M’agradaria tenir més coses. –Ah, sí? –va respondre la Momo tot reflexionant–. No sé pas si tinc res que et pugui fer el pes. Però espera un moment, que t’ensenyaré les coses que tinc i així podràs dir el que t’agrada. I li va ensenyar una ploma d’ocell d’uns colors molt bonics, una pedra que feia unes aigües molt maques, un botó d’or i un bocí de vidre de colors. La nina no deia res, i la Momo la va tocar per animar-la. –Bon dia –va somicar la nina–, sóc la Bibigirl, la nina perfecta. –Sí, ja ho sé –va dir la Momo–. Però, Bibigirl, per què no tries res? –Sóc la teva nina –va contestar–, i per això tothom et té enveja. –Sí, això ja ho has dit –va dir la Momo–. Però si no t’agrada res del que tinc, potser que juguem, eh?
11 Narració –M’agradaria tenir més coses –va repetir la nina. –Doncs no en tinc més –va dir la Momo. I, agafant la nina, va asseure la Bibigirl a terra i ella es va asseure davant seu. –I ara jugarem. Per exemple, tu em véns a fer una visita... –va proposar la Momo. –Bon dia –va dir la nina–. Sóc la Bibigirl, la nina perfecta. –Oh, que amable que m’hagi vingut a veure! –va replicar-li la Momo–. Però, d’on surt, distingida senyora? –Sóc la teva nina –va continuar dient la Bibigirl–, i per això tothom et té enveja. –Escolta, nina –va dir la Momo–, si sempre dius el mateix, no podrem pas jugar. –M’agradaria tenir més coses –va contestar la nina fent anar les pestanyes com si fossin les tecles d’un piano. Si la Bibigirl no hagués dit absolutament res, la Momo hauria pogut respondre per ella i el resultat hauria estat una bonica conversa. Però justament perquè enraonava, la Bibigirl feia impossible qualsevol conversa. Al cap de poc, la Momo va experimentar una sensació que fins aleshores no havia tingut mai. I com que era una sensació del tot nova, va tardar una mica a comprendre que es tractava d’avorriment. Michael Ende Momo (adaptació) 1. Contesta. • Quins personatges surten en aquest text? • On té lloc l’acció? • En quin moment del dia passa l’acció? 2. Descriu breument com és la Bibigirl.
La nina perfecta 3. Numera aquestes frases segons l’ordre en què va passar. La Momo va ensenyar a la nina les coses que tenia. Quan la Momo va tocar la nina, es va posar a parlar. La Momo troba una nina a prop d’on viu. La Momo va experimentar la sensació d’avorriment. La Bibigirl va tornar a repetir les mateixes frases que abans. 4. Completa les frases amb les paraules que diu la nina. Bon dia Sóc la teva M’agradaria 5. Per què la Momo va trigar a comprendre que estava avorrida? 6. Busca en el text una expressió que signifiqui el mateix que les paraules destacades i substitueix-les en aquesta frase. La Momo es va tirar enrere perquè es va espantar. 12
Narració • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 7. Escriu la definició de les paraules següents. Si cal, consulta el diccionari. • Maniquí F • Autòmat F • Bocí F • Somicar F 8. Què significa aquesta expressió? Marca-ho. Fer el pes. Que agrada o ve de gust. Mirar el que pesa una persona o una cosa. Que és molt pesat. 9. Escriu C (cert) o F (fals). La Momo recordava haver vist uns nens que jugaven amb la nina. La Bibigirl estava tan ben feta que semblava una persona. La nina parlava com si fos una màquina. Era la primera vegada que la Momo s’avorria jugant. 10. Et sembla que la Momo hauria preferit que la nina no parlés? Explica per què. 13
14 Fitxa 3 El samurai descontent Momotaro era el personatge d’un joc d’ordinador, però aquella vida no el satisfeia. Temps era temps havia estat un nen, i després un home. Però un enginyer molt savi de Tòquio s’havia apropiat de la seva història, amb el seu passat, i l’havia posat dins d’un joc d’habilitat perquè nens i grans passessin l’estona. Un enginyer savi i sense cor... No sabria explicar com els va reduir a proporcions minúscules, a ell i els seus amics. Ni com els va ficar dins d’un CD que era més petit del que havia estat la seva mà. La tecnologia havia evolucionat tant al seu país que, si els avis ressuscitessin, s’espantarien d’allò més. I ell, ell que havia estat un home, un guerrer, el samurai Momotaro-San, el personatge del conte més bonic que els avis havien explicat mai als infants, les nits d’hivern a la vora del foc..., ara era una figura ridícula d’un joc d’ordinador! D’entrada, Momotaro s’havia conformat amb la seva sort. Fins i tot havia sentit un cert orgull. Ja feia algun temps que els avis cada cop explicaven menys contes als nens. La televisió havia ocupat les cuines de les cases i començava a estendre’s per totes les cambres. Tothom semblava cada dia més ocupat: la gent gran a la feina, els marrecs a l’escola... «Sí», va pensar Momotaro, «potser els contes acabaran desapareixent.» En canvi, això de l’ordinador semblava un ofici de futur. Tal vegada, algun dia, la gent només el recordaria com un personatge articulat que es movia mecànicament al ritme d’un ratolí! Però aviat es va adonar que tot plegat no era més que una estafa. Un invent perquè aquell enginyer sense cor es fes ric. I perquè també se’n fessin els homes sense cor que dirigien l’empresa de productes informàtics. En pocs dies, unes grans màquines van començar a vomitar discos i més discos compactes amb el seu joc. Tot de còpies, curosament idèntiques, van recórrer el món i es van ficar a les cases. L’antic guerrer samurai tenia altres motius de queixa. La seva història era bonica, autèntica, d’aquelles que fan emocionar qui l’escolta. Era feta de coratge i de passió, de força i d’amor, d’orgull i de tendresa. Ben mirat, com totes les grans històries que els avis sempre han explicat als infants arreu del món. Però aquell enginyer sense cor l’havia reduïda a una anècdota insignificant, a un simple pim-pam-pum perquè qualsevol jugador pogués passar una estona sense encaboriar-s’hi gaire. Ara, la seva bella història era així: Momotaro, enfilat en una barca amb els seus tres amics, s’acostava a una illa aparentment deserta. Ell anava vestit amb un preciós yukata de samurai, ample i de molts colors, i desembeinava l’espasa; també ho feien els seus lleials guerrers: el gos, el macaco i el faisà. Quan atracaven la barca al moll s’iniciava el joc. Dalt de l’illa hi havia una gran fortalesa, d’on començaven a sortir tot d’ogres lletgíssims. Per cada ogre que Momotaro i els seus soldats escapçaven, la màquina donava deu punts. Per cada soldat ferit, la màquina en restava cent. Si el ferit era Momotaro, el joc s’havia acabat i el jugador perdia la partida. Agustí Alcoberro Momotaro & Dolly Dolç (adaptació)
Narració • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 15 1. Què és un samurai? Explica-ho de manera resumida. 2. En quin país està ambientada aquesta història? Com ho saps? 3. Què és un yukata ? Marca la resposta correcta. Una mosca japonesa. Un vestit japonès fet de cotó. 4. Explica breument en què consisteix el joc d’ordinador. 5. Posa’t en el lloc de Momotaro i explica els teus motius de queixa perquè t’han convertit en un joc d’ordinador.
16 Fitxa 4 Hollywood Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Hollywood). Darrera modificació de la pàgina: 10 set 2012 a les 06:58. El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compar tir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d’ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. Política de pr ivadesa Quant al projecte Viquipèdia Avís general Versió per a mòbils Por tada Por tals temàtics Ar ticle a l'atzar Ar ticles de qualitat Actualitat Comunitat Por tal viquipedista Canvis recents La taver na Contacte Xat Donatius Ajuda Impr imeix/expor ta Crea un llibre Descarrega com PDF Versió per a impressora Eines Què hi enllaça Seguiment d'enllaços Pàgines especials Enllaç permanent Informació de la pàgina Cita aquest ar ticle Carrega En altres llengües Afr ikaans Astur ianu Azәrbaycanca Žemaitéška Беларуская Беларуская (тарашкевіца) Български Brezhoneg Bosanski С˘ esky Cymraeg Dansk Deutsch Zazaki English Esperanto Hollywood Hollywood és un distr icte de Califòr nia (Estats Units d’Amèr ica), a l’àrea metropolitana de Los Angeles, situada al nord d’aquesta urbs i a l’est de Bever ly Hills. Hollywood i el cinema [modifica] Coneguda com «la Meca del cinema», aquest epítet ve donat pel fet que des de la dècada de 1910 s’hi instal·laren aquí els estudis de producció i rodatge de les pr incipals companyies productores del cinema nord-amer icà. Entre aquests, cal destacar els de les companyies Paramount (inaugurats el 1914), Universal (coneguts com Universal Cit y, i inaugurats el 15 de març de 1915), Columbia, 20th Centur y Fox, War ner Bros (1919), Metro-Goldwyn-Mayer (1924) i RKO. Des de 1927 hi ha la seu de l’Academy of Motion Picture Ar ts and Sciences que concedeix anualment uns premis de popular itat universal coneguts com a Oscar. Tot plegat va fer que creixés ràpidament, passant de ser una àrea de granges i conreus a una ciutat que, a finals dels anys 70, tenia prop de 110.000 habitants, ocupats major itàr iament en les feines del cinema. Amb tot, la cr isi provocada pel tancament dels estudis va conver tir-la, des dels anys 60, en una ciutat residencial. Urbanísticament està creuada per dues grans avingudes, Sunset Boulevard i Hollywood Avenue. Per als cinèfils tenen interès els vells estudis, conver tits actualment en parcs temàtics, el Grauman’s Chinese Theatre –amb les petjades sobre el ciment de les grans «estrelles» del cinema– i el Hollywood Bowl, la sala on es lliuraven els Oscar fins als anys 60, juntament amb el Passeig de la fama de Hollywood. Personatges il·lustres [modifica] • Judith Ar len. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hollywood Això és un esborrany sobre Estats Units. Amplieu-lo! (citant les fonts) Categor ies: Barr is dels Estats Units | Los Angeles Per a altres significats vegeu «Hollywood (desambiguació)». Pàgina Mostra Discussió Modifica Mostra l’histor ial Cerca http://ca.wikipedia.org/wiki/Hollywood Hollywood - Wikipedia x (i) 34° 06' N, 118° 20' O (mapa) Rètol del Hollywood Boulevard
17 Entrada d’una enciclopèdia 1. Contesta. • Quina és l’adreça web de la pàgina sobre Hollywood? • Quins són els deu primers enllaços que conté la pàgina? • Què en saps, sobre la Viquipèdia? 2. Què vol dir que Hollywood és «la Meca del cinema»? 3. Marca l’afirmació correcta que sigui més precisa. Hollywood és el nom d’una ciutat de Califòrnia. Hollywood és el nom d’un districte de Los Angeles. Hollywood és el nom d’una muntanya de Los Angeles. 4. Quines paraules del text corresponen a aquestes definicions? Copia-les al costat del seu significat. Divisió territorial d’una població. F Indret habitat per persones; localitat gran. F • Escriu una frase amb cadascuna de les paraules anteriors. A les enciclopèdies d’Internet surten paraules que permeten accedir a altres pàgines amb informació relacionada. Aquestes paraules, que acostumen a estar en un altre color, s’anomenen enllaços.
Hollywood 5. Escriu la data que correspon en cada cas. • Inauguració dels estudis Paramount. F • Inauguració dels estudis Universal. F • Inauguració dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer. F • Inauguració de l’Academy of Motion Picture Arts and Sciences. F • Explica quins premis concedeix l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques i en què consisteixen. 6. Subratlla les afirmacions certes. ✓ La indústria del cinema va fer que Hollywood creixés ràpidament. ✓ Des dels anys 1970, Hollywood és una ciutat residencial. ✓ Hollywood Avenue és l’últim estudi de cinema que s’ha instal·lat a Hollywood. ✓ A l’exterior del Grauman’s Chinese Theatre hi ha les petjades de mans i peus d’artistes del cinema. 7. Coneixes aquests logotips? A quin tipus d’empreses corresponen? Explica’ls i escriu el nom complet de cadascuna a partir de la informació del text. 18
Entrada d’una enciclopèdia • Corregeix els exercicis. • Pinta de verd un requadre per cada exercici que hagis fet bé. Avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 8. Escriu el que sàpigues de cada lloc. 20th Century Fox F Sunset Boulevard F Passeig de la Fama F 9. T’agradaria conèixer Hollywood? Per què? 10. Escriu un resum breu de la informació que proporciona la pàgina web sobre Hollywood. 19
RkJQdWJsaXNoZXIy