11 Narració –M’agradaria tenir més coses –va repetir la nina. –Doncs no en tinc més –va dir la Momo. I, agafant la nina, va asseure la Bibigirl a terra i ella es va asseure davant seu. –I ara jugarem. Per exemple, tu em véns a fer una visita... –va proposar la Momo. –Bon dia –va dir la nina–. Sóc la Bibigirl, la nina perfecta. –Oh, que amable que m’hagi vingut a veure! –va replicar-li la Momo–. Però, d’on surt, distingida senyora? –Sóc la teva nina –va continuar dient la Bibigirl–, i per això tothom et té enveja. –Escolta, nina –va dir la Momo–, si sempre dius el mateix, no podrem pas jugar. –M’agradaria tenir més coses –va contestar la nina fent anar les pestanyes com si fossin les tecles d’un piano. Si la Bibigirl no hagués dit absolutament res, la Momo hauria pogut respondre per ella i el resultat hauria estat una bonica conversa. Però justament perquè enraonava, la Bibigirl feia impossible qualsevol conversa. Al cap de poc, la Momo va experimentar una sensació que fins aleshores no havia tingut mai. I com que era una sensació del tot nova, va tardar una mica a comprendre que es tractava d’avorriment. Michael Ende Momo (adaptació) 1. Contesta. • Quins personatges surten en aquest text? • On té lloc l’acció? • En quin moment del dia passa l’acció? 2. Descriu breument com és la Bibigirl.
RkJQdWJsaXNoZXIy