6 Fitxa 1 Un gat que busca aventures Vet aquí que un bon dia, concretament el primer diumenge de juny, en Griset, després d’haver-hi rumiat molt, tip, es deia, de fer vida de burgès (aquell que, com diu la dita, «menja, jau i no fa res»), va decidir que ja n’hi havia prou, que necessitava acció i aventura, ara que encara era un gat jove i ple de vitalitat. No volia arribar a la vellesa i haver-se de limitar a explicar com era de bo el pinso que li donaven o els quatre ocells caçats al jardí dels amos o els ratolins del graner de cals avis de lluny. Allò que al començament va ser com un mal pensament, fruit potser del record de les rondalles de gats aventurers que quan eren petits la Mixa els explicava, va esclatar com un volcà el primer dissabte, plujós, de juny, en què l’Eloi i en Ramon llegien tan tranquils a casa dels avis de prop, ell arraulit a la falda de l’Eloi, que de tant en tant l’acariciava. L’Eloi, tot d’un plegat, va dir a en Ramon: –Ramon, vols que et llegeixi un tros del llibre que estic llegint? És xulíssim! –D’acord, però tu també me n’has de deixar llegir un tros, del meu, que és molt i molt divertit. I així va ser com en Griset, amb les orelles com radars, es va assabentar de l’existència d’un lloro que anomenaven capità Flint i que viatjava per tots els mars imaginables i contemplava els tresors més fantàstics i les batalles més sagnants del món, ja que l’Eloi estava llegint L’illa del tresor. I també es va assabentar de l’existència d’un gos anomenat Bambulo, que, un bon dia, tip de la seva vida monòtona, avorrida i ignorant, decidia abandonar aquella família que el tractava a cos de rei, però que el tenia tancat entre quatre parets i a tot estirar el treia a passejar una miqueta. A mesura que anava sentint la història del gos, s’anava removent, inquiet, a la falda de l’Eloi, fins que no va poder més i, d’un salt, ja va ser a la falda d’en Ramon. –Renoi, en Griset, sembla que li agrada el teu conte! –va dir l’Eloi.
RkJQdWJsaXNoZXIy