7 Narració –Vine, Griset, que quan acabi el capítol te n’ensenyaré els dibuixos, que són molt macos encara que siguin d’un gos. I així va ser com aquella nit, neguitós, sense poder dormir, sense poder menjar, sense poder fer altra cosa que pensar en la necessitat de córrer món, va prendre la gran decisió: se n’aniria, no per sempre, perquè sabia que l’Eloi i en Ramon es quedarien molt i molt tristos, però sí per un quant temps. I ho va fer, va assajar de caminar només amb les potes del darrere, perquè va veure que en Bambulo ho feia molt i molt bé, i sobretot perquè recordava que tots els gats aventurers caminaven amb l’esquena ben dreta i el farcellet a l’espatlla. Sort que sempre havia estat un gat àgil i sort que en Ramon, jugant, jugant, sempre el feia aguantar-se només amb les potes del darrere. Es va preparar el farcellet: res, un mocador de la cistella de la roba bruta, una baqueta del timbal que en Ramon ja no tocava feia temps i tres coses justes: el pinso del sopar, que no havia tingut ganes de menjar-se aquell vespre (com l’enyoraria, el pinso!, potser més que l’Eloi i en Ramon i tot!); una pinteta de joguina, que hi havia al racó de les joguines, perquè recordava que als contes sempre solien ser màgiques, i tres cintes de coloraines, que sempre li podien fer servei, si més no com a bena. La veritat és que de bon primer va estar temptat d’emportar-se una de les espases, una de les pistoles i l’arc i les fletxes d’en Ramon, perquè el que ell volia, sobretot, eren aventures d’acció, aventures de salvar gatetes-princeses, i això sempre ho fan els valents, els guerrers..., però quan va veure l’embalum que feien va decidir que res, que calia ser pràctic i que ja improvisaria. Pere Martí i Bertran En Griset aventurer (adaptació) 1. Contesta. • Qui és i com es diu el protagonista del text? • Quin llibre llegia l’Eloi? • Quina gran decisió va prendre en Griset?
RkJQdWJsaXNoZXIy