Claus de Llengua Aquest quadern pertany a: Aquest projec te és una obra col·lec t iva concebuda, d issenyada i creada a l Depa r t ament d ’Ed icions de Gr up Promotor / Sant i l lana, d ir ig it per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ʼelaboració ha pa r t icipat l ʼequip seg üent: TEXT Jordi Bosch Argelich EDICIÓ Gemma Comas Cor tijo IL·LUSTR ACIÓ Jordi Baeza A lba late DIR ECCIÓ DEL PROJ ECTE Maite López-Sáez Rodríg uez-Piñero Per aprendre llengua catalana i literatura en clau competencial
Presentació ENTRENA’T de Llengua catalana és una col·lecció de quaderns per a l’etapa d’Educació Primària l’objectiu dels quals és practicar les destreses comunicatives i ajudar a assolir les competències específ iques de l’àmbit lingüístic. Els nens i les nenes podran fer les f itxes de cada bloc de manera autònoma, per mitjà de propostes de caràcter molt comunicatiu. Les f itxes tenen un caràcter marcadament lúdic i motivador, que defuig la monotonia i l’automatisme d’altres quaderns de llengua, i fa més atractiva la feina. Així, s’alternen f itxes de pràctica, contextualitzades en situacions quotidianes i extretes d’allò que pot ser la vida real de l’alumne, amb altres f itxes lúdiques en les quals sempre hi ha la proposta d’un joc. A més, mitjançant el treball dels textos, especialment els destacats com a Laboratori d’informació, procurem ajudar les nenes i els nens a ser persones més cultes, més crítiques i més ben informades, capaces de transformar la informació en coneixement; en def initiva, persones amb una correcta alfabetització informacional i mediàtica. Els quaderns ENTRENA’T de Llengua catalana també tenen d’especial el treball d’estratègies i rutines de pensament, per tal d’aconseguir un aprenentatge autònom i ef icaç i ajudar l’alumnat a aprendre a pensar i a desenvolupar el raonament lògic. Les activitats destinades a entrenar el pensament es destaquen amb la icona i la seva proposta de desenvolupament l’oferim al f inal del quadern. Cada quadern incorpora un solucionari independent, adreçat als docents. Hi apareixen les solucions de les activitats proposades a les f itxes. Així mateix, el professorat disposa també de les audicions de les f itxes corresponents al bloc Comunicació oral per descarregar-les des de: e-vocación. Estem segurs que, amb ENTRENA’T, els nens i les nenes acabaran l’Educació Primària assolint les competències específ iques de l’àmbit lingüístic i matemàtic, i hauran gaudit d’un material pràctic, atractiu i lúdic.
Índex Comunicació oral Fitxa 1 Records de l’estiu . .......................................... 6 Fitxa 2 Un indret molt especial .................................. 8 Fitxa 3 Sona la música . ............................................ 10 Fitxa 4 A jugar! . ....................................................... 12 Fitxa 5 La bicicleta ................................................... 14 Fitxa 6 Talents de llegenda . ..................................... 16 Fitxa 7 Ludoteca: La mitja llimona ........................... 18 Comprensió lectora Fitxa 1 Notícies fresques .......................................... 20 Fitxa 2 Versos diversos . ........................................... 22 Fitxa 3 Un nus a la llengua ....................................... 25 Fitxa 4 Un còmic ben còmic ..................................... 27 Fitxa 5 A cop de conte . ............................................. 30 Fitxa 6 Un poema llaminer . ..................................... 33 Fitxa 7 Pas a pas ....................................................... 35 Fitxa 8 Escollim cantant . ......................................... 38 Fitxa 9 Poemes visuals ............................................. 41 Fitxa 10 Què és? ......................................................... 44 Fitxa 11 Històries que fan pensar .............................. 46 Fitxa 12 Qui canta, els mals espanta .......................... 49 Fitxa 13 Enguixada! ................................................... 52 Fitxa 14 Capgrossos . .................................................. 54 Fitxa 15 Ludoteca: Fem un quadre ............................. 56 Expressió escrita Fitxa 1 Deixem un missatge ..................................... 58 Fitxa 2 Com som? ..................................................... 60 Fitxa 3 A la llista . ..................................................... 62 Fitxa 4 Fem-ho rimar ............................................... 64 Fitxa 5 Històries de còmic . ...................................... 66 Fitxa 6 Quina aventura! . .......................................... 68 Fitxa 7 És notícia . .................................................... 70 Fitxa 8 Qui hi troba la solució? ................................. 72 Fitxa 9 Caps de cuina ............................................... 74 Fitxa 10 Posa-hi música ............................................. 76 Fitxa 11 I... com és? .................................................... 78 Fitxa 12 Elaborem cal·ligrames ..................................80 Fitxa 13 S’hi juga així. ................................................ 82 Fitxa 14 Què més voldria! . ......................................... 84 Fitxa 15 Ludoteca: Visca el silenci . ............................ 86 Educació literària Fitxa 1 Joana Raspall, poeta . .................................... 88 Fitxa 2 Les revistes infantils .................................... 90 Fitxa 3 L’humor ........................................................ 92 Fitxa 4 Les llegendes ................................................ 94 Fitxa 5 Refranys i frases fetes................................... 96 Fitxa 6 Els contes de la Pilarín Bayés . ...................... 98 Fitxa 7 Ludoteca: Sarau . ........................................ 100 Diversitat lingüística i cultural Fitxa 1 Els falcons . ................................................. 102 Fitxa 2 Els calçots ................................................... 104 Fitxa 3 La diada de Sant Jordi ................................. 106 Fitxa 4 Com es parla a les terres de ponent. ........... 108 Fitxa 5 Ludoteca: Som falconers . ............................ 110 Rutines de pensament. ...........................111
Comunicació oral
FITXA 3 RELACIONEM... Una masovera és... ... qui treballa en una masia. ... qui passa l’estiu al mas. ... l’alcaldessa del poble. Què compra cada dia al mercat? Uneix amb colors. DILLUNS DIVENDRES DIMARTS DIMECRES DIJOUS T’agrada la música? Quina és la teva cançó preferida? En coneixes alguna sobre aliments? ESCOLTEM... Sona la música 10
Què podem fer nosaltres per aprendre a estalviar? 3 Què pot passar si algú «tot s’ho gasta»? 2 Per a què serveix estalviar? 1 PRACTIQUEM... Diuen que cantant se’n va l’enuig. En els grups anteriors, penseu una cançó. Reviseu la lletra, dient-la junts en veu alta sense cantar. Taral·laregeu la melodia, seguint el mateix ritme. Canteu la cançó a la resta de la classe. PARLEM-NE... Dividiu la classe en dos grups. Parleu del primer aspecte i, en cinc minuts, compartiu amb l’altre grup el que heu dit. Feu el mateix amb tots els punts. Cantar no vol dir cridar. Aneu a l’una i marqueu el ritme. 11
FITXA 7 Quan parlem amb presses sovint ens embarbussem, i ens fem un embolic amb les paraules... Si aprens a escoltar-te i poses atenció en el que dius, tot millora! Instruccions: Asseieu-vos a terra fent una rotllana i numereu-vos. Comença un, a l’atzar, i diu el seu número, per exemple el 14, com una quantitat de llimones, i passa el torn a un company o companya fent servir aquesta cantarella, amb ritme i rapidesa: El company o companya amb el número 8 ha de continuar el joc: Entre cada torn, tot el grup picarà de mans quatre vegades. Anireu accelerant el ritme quan agafeu confiança, i passareu a picar tres o fins i tot dues vegades. També podeu fer rotllanes més petites per participar-hi més. Ull viu amb la llengua! No perd ni guanya ningú. Tots us fareu un tip de riure! JUGUEM A... Catorze llimones, mitja llimona, a vuit llimones, mitja llimona! Vuit llimones, mitja llimona, a vint llimones, mitja llimona! Ludoteca: La mitja llimona 18
Comprensió lectora
Quins avantatges creus que té viure en un poble? I en una ciutat? Què t’agrada més? Per què? CAP A LA CIUTAT! Un pagès i una pagesa vivien la mar de bé en una masia solitària, dalt d’una muntanya. Cada dimarts baixaven a la ciutat a fer mercat. Quan ho tenien tot venut se’n tornaven amb el cotxe buit. –Anem, anem, que a la muntanya s’hi està millor que a la ciutat! Un dimarts, a l’hora de tocar el dos, el cotxe no es va voler engegar. El mecànic no el tindria a punt fins a l’endemà. A cop de conte FITXA 5 LLEGIM... 30
–I ara, què farem? –va dir el pagès, de mala lluna. –Anem a casa del meu cosí Martí, que viu per aquí. I tant sí com no, en Martí els va ensenyar la ciutat de cap a cap. Els pagesos van descobrir un món que els va agradar molt: teatres, museus, places, cinemes, edificis ben bonics... A partir d’aleshores, cada dimarts el pagès i la pagesa venen al mercat i, a la tarda, passegen a gust per la ciutat. 1. Numera ordenadament: El cotxe es va espatllar. En Martí els va ensenyar la ciutat. Van anar a veure el seu cosí. Ara, cada dimarts passegen per la ciutat. Uns pagesos tenien una parada al mercat. DESPRÉS DE LLEGIR... 31
2. Corregeix: Vivien en un poble vora el mar. Dijous ja tindrien el cotxe a punt. 3. Fes una llista dels elements de la ciutat que en Martí els va ensenyar. 4. Relaciona. Tocar el dos De mala lluna Enfadat Marxar MÉS ENLLÀ DEL TEXT... Si acompanyessis algú que visita el lloc on vius, què li ensenyaries? 32
La plaça tenia una font al centre d’on sortien dos rajolins ben elevats. Un ocell vermell bevia aigua a la font. A la dreta, hi havia un banc i, al darrere, tres arbres que li feien ombra. A l’esquerra de la font, el jardiner hi aparcava la seva furgoneta verda i groga. Al cel, els núvols començaven a amagar el sol. FITXA 15 JUGUEM A... Ludoteca: Fem un quadre La lectura ens aporta informació. És important posar molta atenció en el contingut del text que estem llegint. Fem una prova? Instruccions: Per parelles, llegiu aquest text conjuntament: - Encercleu tots els objectes, animals o persones que hi apareixen. - Estigueu atents a les paraules que ens n’assenyalen les característiques. - Fixeu-vos bé on indica que cal situar-los. Per separat, dibuixeu i pinteu el que explica el quadre inferior. Quan acabeu, compareu el vostre resultat. 56
Expressió escrita
Fem-ho rimar PLANIFIQUEM... FITXA 4 Els versos són molt més fins si tenen forma de rodolins! Pensa i escriu una paraula per completar el rodolí. La colla té molta traça fent castells a la esport sabata llibreta maleta sort gata Encercla del mateix color les paraules que acaben igual, és a dir, que rimen. Completa aquests rodolins amb les parelles anteriors: La meva dorm a la Guardaré la a la meva ESCRIVIM... En Pau té molta cada dia fa 64
I ara, totes dues... L’alcaldessa es dirigeix a la des del balcó de l’ Pensa quin és el tema dels rodolins anteriors i inventa finalment un rodolí sencer. Tens traça amb les rimes i els rodolins? Molta Una mica Poca Gens REVISEM... PRACTIQUEM... Substitueix seguint el codi i escriu la paraula resultant: d d d p p t u u e d p o m o e t d o = n = l = a = i 65
FITXA 15 Ludoteca: Visca el silenci! JUGUEM A... Diuen que, parlant, la gent s’entén. I escrivint, també! Comprovem-ho tot jugant. Instruccions: Repartiu petits retalls de paper, de manera que tots els membres de la classe en tinguin 5 o 6. Individualment, i en secret, amb molta imaginació, penseu accions que els vostres companys i companyes puguin fer a l’espai on jugareu. Anoteu-les als papers de manera clara i entenedora. Fixeu-vos en aquestes idees i en l’exemple. Quan el mestre ho indiqui, passegeu per la classe donant missatges als companys i rebent-ne. Comproveu sempre que fan les accions correctament i... respecteu el silenci més absolut! Fer alguna cosa a un company. Canviar un objecte de lloc. Fer un moviment, una ballaruga, un salt, una postura... Buscar un objecte i donar-lo a algu´. Escriure una paraula a la pissarra. Escriu a la pissarra quin dia és avui. 86
Educació literària
Les revistes infantils FITXA 2 Pinta el cercle de cada revista segons el codi i parleu-ne. No la conec. La conec, però no l’he llegit. La conec i l’he llegit. De quina revista trobes més atractiva la coberta? Quina té el nom del crit d’un animal? 90
TALLER DE LITERATURA On és l’eslògan, en aquesta revista? Copia’l. Quin eslògan afegiries en cada cas? Comenta les teves creacions amb els companys i les companyes i escolliu les que us semblin més atractives. L’ESLÒGAN Un eslògan breu, original i entenedor, fàcil de recordar, ajuda a convèncer el públic per comprar, visitar o... llegir! 91
FITXA 7 JUGUEM A... Ludoteca: Sarau Els llibres que llegim i els contes que escoltem són plens de personatges de tota mena. Aprofitem-los per jugar! Instruccions: Feu entre tota la classe una llista de personatges de conte, ben diversa i completa. Anoteu-los tots a la pissarra i trieu-ne cinc. Col·loqueu totes les cadires en rotllana. Tothom s’asseurà menys un infant, que pararà al centre i no tindrà cadira. El mestre dirà a cadascú quin dels cinc personatges serà durant el joc. El company o companya que para començarà a explicar un conte inventat, ben original, on hi ha d’aparèixer un dels personatges escollits. Qui li hagi tocat aquest personatge haurà de canviar de cadira a tota velocitat, perquè qui para també s’asseurà. Qui es quedi sense cadira continuarà el conte... Si un dels infants que explica el conte, en un moment de la narració, fa sortir la paraula SARAU, tothom haurà de canviar de cadira. I no podrà ocupar la cadira veïna! 100
Diversitat lingüística i cultural
Els calçots FITXA 2 El calçot és una varietat de ceba tendra, que es cou amb llenya i es menja amb una salsa típica. Busca i escriu. Els calçots es couen a la . Mengem calçots en una . I procurem no tacar-nos de salsa amb el . pitet llenya salsa calçot brasa calçotada manat 104
Fixa’t i completa. L’ és un plat típic català fet també amb hortalisses a la brasa: pebrot, albergínia i ceba. Amb ingredients de l’hort, s’elabora el gaspatxo andalús, una mena de freda amb all, pebrot, tomàquet... i pa! Marroc escalivada sopa Totes les cultures tenen receptes tradicionals que aprofiten els aliments que els dona la terra. El tagín és un recipient de la cuina del en el qual es cuinen al vapor qualsevol tipus de verdures. Sovint s’hi afegeix carn. 105
FITXA 5 JUGUEM A... Ludoteca: Som falconers Els falconers tenen la traça, l’habilitat i la coordinació per fer figures ben complexes. Proveu-ho vosaltres, també..., serà divertit! Instruccions: Dividiu la classe en quatre colles de falconers. Poseu-vos un nom que us identifiqui i trieu un detall en el vestit que tots compartiu. Descalços, inventeu una figura en la qual només puguin tocar el terra sis cames i sis braços, com a màxim. Seguiu aquestes etapes: - Dibuixeu la figura en un paper, tal com us hauríeu de col·locar. - Assageu-la a poc a poc..., sense prendre mal! - Quan ho hàgiu aconseguit, desmunteu la figura, aviseu els companys i les companyes i, quan ho indiqui el mestre, col·loqueu-vos de nou de forma ràpida i àgil. El públic valorarà la seguretat i la coordinació de la colla de falconers. 110
Rutines de pensament Fitxa 2. Rutina Veig-penso-em pregunto A partir de la imatge de la ciutat amb edificis alts i gratacels, els infants individualment expressaran en veu alta el següent: - El que hi veuen, sense interpretacions. - El que en pensen, les idees que els suggereix el que veuen a la foto. - El que es pregunten a partir de la imatge. Fitxa 9. Rutina Comparo i contrasto Per parelles o petits grups els alumnes compararan el text i la imatge d’un dels cal·ligrames: En què s’assemblen? En què es diferencien? El pas següent és obtenir i anotar una conclusió sobre les semblances i les diferències. Finalment, pot ser adequat fer una posada en comú on es comparteixin les conclusions de cada parella o grup. Comunicació oral Fitxa 5. Rutina Comparo i contrasto A partir de les dues realitats que es presenten al conte, la vida en un poble i la vida en una ciutat, els nens i les nenes les compararan: En què s’assemblen? En què es diferencien? El pas següent és obtenir i anotar una conclusió personal a partir de les semblances i les diferències observades anteriorment. Finalment, pot ser adequat fer una posada en comú on es comparteixin les conclusions de cadascú. Comprensió lectora Fitxa 11. Rutina Abans pensava, ara penso Els alumnes han d’escriure una resposta a la pregunta: Demanaries ajuda a algú, encara que pensis que es podria riure de tu? Després posaran en comú les seves respostes i, en acabat, comentaran entre tots si al final canviarien la seva resposta o no, en funció del que han dit les companyes i els companys. Fitxa 14. Rutina Línia del temps Abans d’una cerca, o elaboració, dels dibuixos o les fotos de les diferents fases de transformació d’un ou a una granota, feu que els alumnes els ordenin en una recta d’acord amb les diferents fases de desenvolupament de l’amfibi. 111
RkJQdWJsaXNoZXIy