L’Imperi bizantí 3 2. La societat i l’economia A diferència del que succeïa a les societats dels regnes germànics, l’organització de l’Imperi bizantí era eminentment urbana. Les ciutats, com ara Constantinoble, Alexandria, Tessalònica, Damasc i Efes, eren centres econòmics i polítics importants: concentraven els tallers artesanals i els mercats, les institucions de govern, de l’exèrcit i dels bisbats, i des d’allà s’organitzava el comerç exterior. La societat bizantina es caracteritzava per una estructura piramidal: 1. L’evolució de l’Imperi bizantí L’Imperi bizantí va ser hereu de l’Imperi romà. Va perviure durant més de mil anys i això va ser possible, en part, gràcies a la seva sòlida estructura. (6) L’Imperi va assolir el seu esplendor al segle vi, durant el regnat de l’emperador Justinià, que va governar juntament amb la seva esposa Teodora: Justinià va derrotar diversos pobles, com ara els perses i els germànics, i va intentar reconstruir la unitat de l’antic Imperi romà. El comerç pel mar Mediterrani va tenir un gran desenvolupament. Constantinoble, la capital, estava situada entre Àsia i Europa, cosa que li permetia rebre influències de diferents llocs. Amb el pas del temps, moltes de les conquestes del regnat de Justinià es van anar perdent i gran part del territori bizantí va passar a mans dels turcs. El 1453, aquests van conquerir Constantinoble i l’Imperi bizantí va desaparèixer. 6. Govern de l’Imperi bizantí. Funcionaris especialitzats. Diplomàtics per establir relacions amb altres pobles. Un exèrcit poderós. Basileu o emperador Concentrava els poders de l’Estat. Dirigia l’exèrcit i l’administració. Era el cap religiós. 3. Les disputes religioses L’Església va exercir un paper molt destacat en la societat bizantina i va ser motiu de nombroses disputes. Les diferències cada cop més acusades entre el cristianisme romà i el grec van conduir el 1054 a una profunda crisi, coneguda com el Cisma d’Orient. Va comportar el trencament definitu entre l’Església romana, sota l’autoritat del papa, i l’Església bizantina o ortodoxa, sota la del patriarca de Constantinoble. Els monjos ortodoxos van evangelitzar els pobles de l’est d’Europa. 4. La cultura i l’art Tot i que la societat bizantina inicialment va mantenir les formes de vida romanes, amb el temps, va anar adoptant elements culturals grecs. Per exemple, la seva llengua va substituir el llatí. Durant molts anys, l’Imperi bizantí es va mantenir com el centre cultural de referència del Mediterrani. Es van construir esglésies amb planta de creu grega coberta amb una cúpula, com la basílica de Santa Sofia, (7) l’interior de la qual es decorava amb mosaics i icones (imatges religioses). (8) 8. Icona bizantina. Estructura de la societat bizantina Basileu Ocupava el cim. Patriarca de Constantinoble Era la màxima autoritat religiosa. Alt clergat i noblesa Posseïen extenses propietats. Persones que treballaven Es dedicaven a l’artesania i el comerç, l’exèrcit i les feines del camp. Persones serves i esclaves Depenien de la noblesa i el clergat. 10
RkJQdWJsaXNoZXIy