2 APRÈN I PRACTICA Geografia i Història L’ESSENCIAL ESO
Índex Unitat SITUACIÓ D'APRENENTATGE SABERS BÀSICS LLEGIR REPTE Introducció a l'estudi de la història 4 1 L'inici de l'edat mitjana. Els nous centres de poder Encara es continuen utilitzant les innovacions del passat? 1. Les invasions i els regnes germànics 2. D el regne dels francs a l'Imperi carolingi 3. L'Imperi bizantí 4. El naixement i l'evolució de l'islam 5. L es formes de vida en la civilització islàmica Un text històric bizantí: La diplomàcia bizantina Crear un documental sobre pobles de l'edat mitjana 2 La societat feudal. Drets i desigualtats Com es limitaven els drets individuals en una societat desigual? 1. Noves onades d'invasions 2. L es bases de la societat feudal 3. La noblesa i la pagesia 4. L 'Església i el clergat 5. L'art romànic Una novel·la: La vida en un monestir medieval Crear un joc de taula ambientat en l'edat mitjana 3 El ressorgiment de les ciutats europees El desenvolupament urbà medieval va contribuir al creixement? 1. L 'expansió agrícola i comercial 2. La vida urbana a l'edat mitjana 3. L 'enfortiment del poder reial 4. La crisi del segle xiv 5. El gòtic, un art urbà Una novel·la històrica: Les aspiracions de les dones Recrear un mercat medieval 4 Al-Àndalus i els regnes cristians peninsulars. El repte de la convivència És important la convivència per al desenvolupament social? 1. N aixement i evolució d'al-Àndalus 2. Les formes de vida a al-Àndalus 3. D el regne d'Astúries a la corona de Castella 4. D els nuclis cristians pirinencs a la corona d'Aragó 5. C atalunya a l'època medieval 6. L 'avenç dels regnes cristians i la repoblació 7. U n mosaic artístic i cultural en els regnes cristians Textos historiogràfics: El Camí de Sant Jaume Preparar un discurs per a la UNESCO 5 L'inici de l'edat moderna. L'afany per explorar De quina manera les exploracions potencien els avenços tecnològics? 1. L 'Europa del segle xv i els viatges d'exploració 2. Les exploracions portugueses 3. Les exploracions castellanes 4. A mèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom Una novel·la: El viatge de Colom a Amèrica Organitzar una exposició sobre avenços tecnològics 6 Una nova mentalitat. La formació de l'edat moderna La situació social de les dones va millorar a l'edat moderna? 1. U na nova mentalitat: Humanisme, art i ciència 2. L'arquitectura renaixentista 3. L'escultura i la pintura renaixentistes 4. L a fractura en les creences: Reforma i Contrareforma 5. L 'economia i la societat a l'edat moderna 6. E l naixement de l'estat modern. Els Reis Catòlics Un assaig: Sofonisba Anguissola Elaborar un blog de personatges femenins de l'edat moderna 5 19 33 47 65 77 2
Unitat SITUACIÓ D'APRENENTATGE SABERS BÀSICS LLEGIR REPTE 7 La monarquia hispànica. Un imperi mundial La missió de l'exèrcit en la història és fer la guerra o la pau? 1. Carles I i Felip II. La política interior 2. P roblemes i conflictes en la política imperial 3. G overn, economia i societat a l'Imperi espanyol 4. C atalunya durant els regnats de Carles I i Felip II 5. L a conquesta d'Amèrica i l'organització de les colònies 6. L a societat colonial i l'explotació econòmica d'Amèrica Textos històrics: El tracte a la població indígena Simular una reunió entre personatges del passat 8 El món barroc. Noves potències hegemòniques Per què és imprescindible el dret a ser lliures per avançar en el desenvolupament? 1. U na època de crisis greus i nombroses 2. L a decadència de la monarquia hispànica 3. La Catalunya del segle xvii 4. E l final de l'hegemonia hispànica 5. El naixement de noves potències 6. L a revolució científica i cultural 7. L'art barroc Un assaig: Les fonts barroques Escenificar una obra de teatre contra l'esclavitud Introducció a l'estudi de la geografia 127 9 Els desafiaments demogràfics del segle xxi L'envelliment de la població amenaça el benestar futur? 1. El creixement demogràfic s'alenteix 2. L a població dels països envelleix 3. L es migracions: dignitat humana i drets universals 4. E ls contrastos en el poblament s'accentuen 5. E ls desafiaments demogràfics a la UE, Espanya i Catalunya Un text informatiu: Disset anys en un camp per a persones refugiades Organitzar una visita a una residència de gent gran 10 Un estudi geogràfic sobre la desigualtat Quantes cares té la desigualtat? 1. La desigualtat de riquesa 2. La desigualtat de gènere 3. L es desigualtats en la infància i la vellesa 4. O bjectiu: reduir la desigualtat al món Un text informatiu: Les crisis humanitàries augmenten la bretxa de la desigualtat Organitzar una taula rodona sobre l'ajuda al desenvolupament 11 La pressió d'un món cada vegada més urbà Què fa que una ciutat sigui sostenible? 1. E ls trets que defineixen les ciutats 2. El paisatge urbà reflecteix la història 3. Les ciutats s'expandeixen 4. L es funcions i les activitats de les ciutats 5. Els grans reptes del món urbà 6. El medi rural enfront de la ciutat Un text informatiu: Ciutats intel·ligents Fer propostes per millorar el barri o el poble 12 Geopolítica, conflictes i cooperació per la pau Com contribueixen els premis Nobel a la pau mundial? 1. Què entenem per pau? 2. Aliances i conflictes entre els estats 3. Cooperar per mantenir la pau 4. O rganitzacions de cooperació a Europa Una declaració de drets: Conveni Europeu dels Drets Humans Aprendre a negociar Mapes 183 Món: polític Europa: polític 93 109 129 143 155 171 3
Introducció a l’estudi de la història 1. La recerca històrica La recerca històrica segueix aquests passos: Es tria un tema i es planteja una hipòtesi, és a dir, una possible explicació. S’analitzen i es contrasten diversos tipus de fonts. Aquestes fonts s’acostumen a trobar en arxius, biblioteques, museus o repositoris digitals. S’obtenen unes conclusions, que corroboren o no la hipòtesi inicial. 2. Les fonts històriques Les fonts històriques són les restes que conservem d’èpoques passades. Segons l’època, poden ser fonts primàries (contemporànies dels fets que s’estudien) o fonts secundàries (posteriors als fets objecte d’estudi). Segons la naturalesa, les fonts poden ser no escrites o escrites. Fonts no escrites Materials: objectes i construccions del passat. Iconogràfiques: imatges del passat. Orals: informacions del passat narrades o explicades (discursos, cançons, contes i llegendes, tradicions…). Fonts escrites Són textos sobre el passat: lleis, testaments, diaris, cartes, memòries, revistes, obres literàries, científiques, històriques, musicals, etc. 1 Esmenta dos tipus de fonts històriques i posa’n un exemple de cadascuna. 2 Observa la línia del temps. Quan va començar l’edat mitjana? Quin període la va succeir? 3. El temps històric Per datar els aspectes del passat que estudiem, utilitzem l’any, la dècada, el segle i el mil·lenni. Cada civilització estableix la seva manera de mesurar el temps històric. El passat s’organitza en edats o períodes. 399426_intro_hist_p04_LT_edades_historia. PREHISTÒRIA EDAT MITJANA EDAT CONTEMPORÀNIA Fa uns 5 milions d'anys Fa uns 5.000 anys 1492 1789 EDAT ANTIGA EDAT MODERNA 476 dC Línia del temps de les edats de la història. 4
Encara es continuen utilitzant les innovacions del passat? La fragmentació de l’Imperi romà va transformar l’espai i les estructures polítiques, econòmiques, socials i culturals. Al mateix temps que l’Imperi bizantí es consolidava a la part oriental, nous poders es van obrir pas al territori que havia ocupat l’antic Imperi romà d’Occident: la formació de diferents regnes germànics i el sorgiment de l’islam. Tot això va conformar un complex mosaic cultural a l’inici de l’edat mitjana del qual hem rebut un gran llegat. SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 VEIG, PENSO, EM PREGUNTO. Analitza la infografia. Anomena els personatges musulmans que s’han destacat. Busca’n informació. Què van aportar a la societat medieval? 2 COMPARA I CONTRASTA. Reflexiona. Per a què es van inventar els objectes i instruments que apareixen a la infografia? Et sembla que continuen sent útils avui dia? 1 L’inici de l’edat mitjana. Els nous centres de poder Pagoda construïda al Japó en el segle vii. Avenços en la geografia durant l’edat mitjana. Romans, germànics, bizantins, musulmans... i altres pobles van viure a l’edat mitjana. Us convidem a fer-ne una recerca i difondre les seves formes de vida i el seu patrimoni cultural CREANT UN DOCUMENTAL. REPTE Cartografia Esfera celeste Pólvora 5
Les invasions i els regnes germànics 1 2. Els regnes germànics Entre els segles v i vii, el territori que havia ocupat l’Imperi romà d’Occident es va fragmentar en diversos regnes independents, com ara els visigots, els francs, els angles, els saxons, els llombards, etc. (2) Organització política Una societat ruralitzada Relació amb la població romana Aquests regnes estaven governats per un rei, assessorat per un consell. El poder militar queia en els ducs. A les ciutats, els comtes i bisbes tenien molt poder. La majoria dels habitants eren pagesos i vivien en pobles. El comerç es limitava als mercats locals. Es van construir els primers monestirs, que eren llocs de pregària i centres de cultura (els monjos i monges copiaven a mà els llibres). Van sorgir nous idiomes. Als territoris més romanitzats, el català, el castellà, el gallec, el francès...; i als menys romanitzats, llengües amb més influència germànica, com l’anglès o l’alemany. Les lleis combinaven el dret romà amb els costums germànics. Algunes monarquies germàniques es van convertir al catolicisme. 1. Enfrontament entre dos reis germànics. 3. El regne visigot Després de ser expulsats de la Gàl·lia pels francs l’any 507, els visigots es van establir a la península Ibèrica i van crear un regne amb capital a Toledo. Aquest regne va assolir la plenitud entre la segona meitat del segle vi i la primera del vii. L’organització política, social i econòmica era similar a la d’altres regnes germànics, però la desproporció entre una minoritària població d’origen visigot i l’autòctona explica que es mantinguessin la llengua, la cultura i la religió de la societat hispanoromana. (3) 3. Església de San Pedro de la Nave (Zamora). Els visigots van construir petites esglésies de pedra. 1. Les invasions germàniques i la fi de l’Imperi romà d’Occident Fora de les fronteres de l’Imperi romà vivien diferents pobles, com ara els germànics (francs, visigots, vàndals...) (1) i els huns. Els romans els anomenaven bàrbars, que significa «estrangers». A partir del segle iii, alguns pobles germànics es van assentar en territori romà aprofitant la crisi que travessava l’Imperi. L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi el va dividir en dues parts, cadascuna amb el seu emperador: L’Imperi romà d’Occident, amb capital a Roma. L’Imperi romà d’Orient, amb capital a Constantinoble, es va mantenir mil anys més, i va passar a anomenar-se Imperi bizantí. Al final del segle iv, els huns van derrotar els germànics i aquests es van refugiar a l’Imperi romà d’Occident, on aviat van sorgir enfrontaments amb la població romana. Davant la feblesa dels emperadors, els germànics van crear regnes dins del territori romà i, l’any 476, van deposar l’últim emperador romà d’Occident. Arc de ferradura 6
ACTIVITATS 1 1 Completa la taula. Els regnes germànics Com es governaven? Com era la societat? 2 Explica què significa que l’economia germànica estava ruralitzada. 3 PENSO, M’INTERESSA, HO INVESTIGO. Esbrina quin és l’origen de la paraula guerra. Busca i anota com s’escriu en anglès, en francès i en alemany. Explica breument per què van aparèixer nous idiomes en temps dels regnes germànics. 4 O bserva i analitza el mapa (2). Fixa’t en el títol. Què mostra el mapa? A quina època correspon? Quins regnes hi havia a la península Ibèrica en aquella època? On es va establir la capital del regne visigot? Localitza l’Imperi romà d’Orient i explica com i quan es va crear. 2. Els regnes germànics al final del segle v. FONT: JOSÉ RAMÓN JULIÀ, Atlas de Historia Universal. mar Negre m a r M e d i t e r r a n i OCEÀ ATLÀNTIC mar Caspi Toledo Cambrai Ravenna Roma Constantinoble Alexandria Tolosa Cartago Eslaus Escots Huns Llombards Gèpides Turingis Bretons Alamans Angles S axons IMP E R I ROMÀ D'OR I ENT REGNE DELS VISIGOTS REGNE DELS BURGUNDIS REGNE DELS OSTROGOTS REGNE DELS SUEUS REGNE DELS FRANCS REGNE DELS VÀNDALS _01_p05_h01_reinoss_germanos_siglo_v_CAT_ES001_2701144.pdf 1 27/6/23 9:28 7
Del regne dels francs a l’Imperi carolingi 2 1. Com es va formar l’Imperi carolingi? Els reis francs van deixar el poder en mans dels seus principals funcionaris, anomenats majordoms de palau. Entre ells en va destacar un que va vèncer els exèrcits musulmans el 732. El seu fill va destronar l’últim monarca franc i es va coronar rei. El 768, el va succeir el seu fill Carlemany. Carlemany va ampliar les fronteres del regne i es va presentar com a defensor de la cristiandat. (4) El seu prestigi era tan gran que l’any 800 va ser coronat emperador d’Occident pel papa. 4. L’expansió de l’Imperi carolingi. 2. Què va passar després de la mort de Carlemany? A Carlemany el va succeir el seu fill, el regnat del qual va ser més inestable que el del seu pare. Quan aquest va morir, l’Imperi es va dividir entre els seus tres fills: un va rebre la part occidental; un altre, la zona oriental, i el tercer, el títol d’emperador i el territori intermedi entre els altres dos. Els germans es van enfrontar, però, l’any 843, i amb el Tractat de Verdun van reconèixer el repartiment de l’Imperi. (5) El 870 va morir un dels nets de Carlemany i el seu territori es va dividir entre els altres dos regnes. Això va ser l’origen del regne de França i del Sacre Imperi Romanogermànic. 5. El Tractat de Verdun. L’organització de l’Imperi El territori es va organitzar en comtats (dirigits per comtes), que solien coincidir amb el territori d’una ciutat, i marques (dirigides per marquesos), que eren zones frontereres. Hi havia funcionaris enviats pel rei que vigilaven els comtes, marquesos i bisbes. Les principals activitats econòmiques eren la ramaderia i l’agricultura. El regnat de Carlemany va ser un període d’esplendor cultural. REGNES CRISTIANS AL-ÀNDALUS IMPERI ISLÀMIC Comtats de la Marca Hispànica AQUITÀNIA París Bordeus Milà Ratisbona Roma DUCAT DE SPOLETO ESTATS DE L'ESGLÉSIA SAXÒNIA BAVIERA CARÍNTIA LLOMBARDIA BRETANYA REGNES BRITÀNICS FRÍSIA Marca de Soràbia Marca Oriental Marca de Panònia Marca del Friül Marca Danesa Aquisgrà Marca de Bretanya OCEÀ ATLÀNTIC mar Mediterrani mar del Nord 274321_01_p10_h01_imperio_carolingio I MPE RI BI ZANT Í FONT: National Geographic, Història. La Europa medieval. S0000000166465 274321_01_p10_h01_imperio_carolingio_CAT_ES001_2675429_ES001_2711055.pdf 1 31/03/2025 08:40:02 Regne dels francs Conquestes de Carlemany Marques frontereres carolíngia Zones d'in uència ES0000000166465 274321_01_p10_h01_leyenda_imperio_carolingio_CAT_ES001_2678350.pdf 1 5/5/23 17:12 París Verdun Aquisgrà Ratisbona Estrasburg Roma Còrsega AQUITÀNIA BORGONYA BAVIERA DUCAT DE SPOLETO GASCUNYA PROVENÇA LLOMBARDIA NÈUSTRIA FRÍSIA SAXÒNIA CARÍNTIA ESTATS DE L'ESGLÉSIA OCEÀ ATLÀNTIC mar Mediterrani mar del Nord FONT: BLANCA AZCÁRATE i altres, Atlas histórico y geográ co universitario. ES0000000166465 274321_01_p10_h02_division_imperio_carolingio_CAT_ES001_2687898.pdf 1 5/5/23 17:20 Regne de Carles el Calb Regne de Lotari Regne de Lluís el Germànic Tractat de Verdun (843) 274321_01_p10_h02_leyenda_division_imperio_carolingio ES0000000166465 274321_01_p10_h02_leyenda_division_imperio_carolingio_CAT_ES001_2678353.pdf 1 5/5/23 17:22 8
5 Organitza la informació i completa l’esquema. Fets rellevants: L’Imperi carolingi Formació Organització Carlemany Territori Comtats Activitats econòmiques dirigits per dirigits per controlats per funcionaris ACTIVITATS 1 6 Analitza el mapa de l’expansió de l’Imperi carolingi (4). Anomena les marques frontereres. Amb quin territori limitava pel sud l’Imperi carolingi? Amb l’ajuda d’un mapa polític, indica per quins països actuals es va estendre aquest imperi. 7 Observa el mapa de la partició de l’Imperi de Carlemany (5) i completa la fitxa. Tractat de Verdun Quan es va signar? Qui el va signar? Quines conseqüències va tenir en el futur? 8 Busca el significat actual dels termes comtat i marquès. Compara’ls amb el seu significat a l’Imperi carolingi. 9 Observa i interpreta aquesta imatge. Quins elements de poder porta? Per què creus que el van representar així? 10 PENSO I COMPARTEIXO. Analitza els avantatges i els inconvenients de dividir un regne després de la mort del seu rei. Carlemany. 9
L’Imperi bizantí 3 2. La societat i l’economia A diferència del que succeïa a les societats dels regnes germànics, l’organització de l’Imperi bizantí era eminentment urbana. Les ciutats, com ara Constantinoble, Alexandria, Tessalònica, Damasc i Efes, eren centres econòmics i polítics importants: concentraven els tallers artesanals i els mercats, les institucions de govern, de l’exèrcit i dels bisbats, i des d’allà s’organitzava el comerç exterior. La societat bizantina es caracteritzava per una estructura piramidal: 1. L’evolució de l’Imperi bizantí L’Imperi bizantí va ser hereu de l’Imperi romà. Va perviure durant més de mil anys i això va ser possible, en part, gràcies a la seva sòlida estructura. (6) L’Imperi va assolir el seu esplendor al segle vi, durant el regnat de l’emperador Justinià, que va governar juntament amb la seva esposa Teodora: Justinià va derrotar diversos pobles, com ara els perses i els germànics, i va intentar reconstruir la unitat de l’antic Imperi romà. El comerç pel mar Mediterrani va tenir un gran desenvolupament. Constantinoble, la capital, estava situada entre Àsia i Europa, cosa que li permetia rebre influències de diferents llocs. Amb el pas del temps, moltes de les conquestes del regnat de Justinià es van anar perdent i gran part del territori bizantí va passar a mans dels turcs. El 1453, aquests van conquerir Constantinoble i l’Imperi bizantí va desaparèixer. 6. Govern de l’Imperi bizantí. Funcionaris especialitzats. Diplomàtics per establir relacions amb altres pobles. Un exèrcit poderós. Basileu o emperador Concentrava els poders de l’Estat. Dirigia l’exèrcit i l’administració. Era el cap religiós. 3. Les disputes religioses L’Església va exercir un paper molt destacat en la societat bizantina i va ser motiu de nombroses disputes. Les diferències cada cop més acusades entre el cristianisme romà i el grec van conduir el 1054 a una profunda crisi, coneguda com el Cisma d’Orient. Va comportar el trencament definitu entre l’Església romana, sota l’autoritat del papa, i l’Església bizantina o ortodoxa, sota la del patriarca de Constantinoble. Els monjos ortodoxos van evangelitzar els pobles de l’est d’Europa. 4. La cultura i l’art Tot i que la societat bizantina inicialment va mantenir les formes de vida romanes, amb el temps, va anar adoptant elements culturals grecs. Per exemple, la seva llengua va substituir el llatí. Durant molts anys, l’Imperi bizantí es va mantenir com el centre cultural de referència del Mediterrani. Es van construir esglésies amb planta de creu grega coberta amb una cúpula, com la basílica de Santa Sofia, (7) l’interior de la qual es decorava amb mosaics i icones (imatges religioses). (8) 8. Icona bizantina. Estructura de la societat bizantina Basileu Ocupava el cim. Patriarca de Constantinoble Era la màxima autoritat religiosa. Alt clergat i noblesa Posseïen extenses propietats. Persones que treballaven Es dedicaven a l’artesania i el comerç, l’exèrcit i les feines del camp. Persones serves i esclaves Depenien de la noblesa i el clergat. 10
ACTIVITATS 1 11 Escriu quan van tenir lloc aquests fets. Quan va començar l’Imperi bizantí? Com? Què hi va posar fi? Durant quins segles va viure el seu esplendor? 12 Explica qui era el basileu. 13 Analitza el mapa de l’expansió de l’Imperi bizantí (9). Quins territoris va abastar al segle vi? Quina va ser l’última zona que va conservar? 14 MIRO, PENSO, EM PREGUNTO. Es diu que l’art bizantí era sumptuós. Què creus que significa això? 7. Santa Sofia, a Istanbul (Turquia), antiga Constantinoble. 15 L ocalitza Grècia en un mapa actual i esbrina quina religió predomina al país. Analitza si aquest fet té alguna relació amb el seu passat bizantí. 9. L’expansió de l’Imperi bizantí. Toledo Río Tajo Alanos Río Dniéper m a r M e d i t e r r a n i OCEÀ ATLÀNTIC mar Negre mar Roig Màlaga Tànger Ceuta Alexandria Jerusalem Damasc Antioquia Trebisonda Constantinoble Atenes Roma Ravenna VISIGOTS SUEUS VASCONS FRANCS GÈPIDES BÚLGARS BERBERS BURGUNDIS LLOMBARDS ESLAUS PERSES ÀVARS illes Balears Còrsega Sardenya Sicília Creta Xipre Cartago riu Danubi riu Rin riu Eufrates riu Nil Imperi romà d’Orient abans de Justinià (527) Conquestes de Justinià Ciutats Imperi bizantí el 1204 Imperi bizantí el 1453 Imperi bizantí el 1025 Pobles (segle VI) VISIGOTS FONT: BLANCA AZCÁRATE i altres, Atlas histórico y geográco universitario. riu Tigris ino_CAT_ES001_2675432_ES001_2737571_tr11.pdf 1 31/03/2025 09:55:45 11
El naixement i l’evolució de l’islam 4 2. L’expansió de l’islam Després de la mort de Mahoma, l’any 632, els exèrcits musulmans van expandir la religió i van crear un gran imperi, que va passar per tres etapes. (10) Califat ortodox (632-661) Califat omeia (661-750) Califat abbàssida (750-1258) L’islam es va expandir per la península Aràbiga, Pèrsia i Egipte. Per elecció, els parents de Mahoma governaven l’imperi sota el títol de califa. Amb capital a Damasc, l’Imperi va assolir la seva màxima expansió, organitzat en emirats o províncies. El títol de califa es va fer hereditari amb la família Omeia. La capital es va traslladar a Bagdad. Hi va haver nombrosos conflictes interns i l’Imperi va començar a desintegrar-se. El 1258, l’exèrcit mongol va saquejar Bagdad i va matar l’últim califa de la família Abbàssida. La màxima autoritat religiosa, el califa, era també el cap polític i el jutge suprem. L’ajudaven en el govern visirs (consellers), cadis (jutges), valís (governadors de les províncies) i emirs (valís amb poder militar). 1. Com va néixer l’islam? L’islam va néixer al segle vii a la península Aràbiga, quan Mahoma, un comerciant de la Meca, va començar a predicar una nova religió basada en l’existència d’un únic déu, Al·là. L’any 622, Mahoma va haver de fugir a Medina, ja que els mercaders rics veien en el seu missatge una amenaça per a l’ordre social. Aquesta data rep el nom d’hègira i marca l’inici del calendari musulmà. Les predicacions de Mahoma es van recollir a l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam. Els fonaments de l’islam La professió de fe: «No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta». La pregària cinc vegades al dia. La peregrinació a la Meca almenys una vegada a la vida. El dejuni durant el mes de ramadà. L’almoina a les persones necessitades. 10. L’expansió de l’Imperi islàmic. Poitiers (732) Guadalete (711) Còrdova Saragossa illes Balears Damasc Bagdad Tànger Trípoli Alexandria Medina Jerusalem Alep Antioquia Masqat Bàssora Kabul Samarcanda Herat Kandahar Ormuz la Meca mar Mediterrani mar Caspi riu Nil mar Negre mar d' Aràbia golf Pèrsic mar Roig AL-ÀNDALUS PÈRSIA DESERT D'ARÀBIA DESERT DEL SÀHARA Palerm riu Danubi riu Tigris riu Eufrates Aden Dhufar Sussa Covadonga (722) Mossul Tbilisi Tabuda (683) Gran Zab (749) FONT: GEORGES DUBY, Atlas histórico mundial. A la mort de Mahoma Conquestes sota el califat ortodox Conquestes sota el califat omeia Conquestes sota el califat abbàssida Rutes comercials a la península Aràbiga en temps de Mahoma Invasions musulmanes en el regne franc Capitals de califat Ciutats Batalles 1_01_p15_h01_expansion_islam_CAT_ES001_2701147_ES001_2718785.pdf 1 27/03/2025 11:00:35 12
ACTIVITATS 1 16 Organitza cronològicament la informació. Després, analitza la línia del temps. Enumera cronològicament les etapes de l’islam medieval. Quin any correspon a l’hègira? Què marca aquesta data per a la civilització islàmica? 17 Explica aquests conceptes. Califa: Alcorà: 18 Anomena qui va ser el fundador de l’islam i quan i on va néixer aquesta religió. 19 Enumera els principis fonamentals de l’islam. 20 Analitza el mapa de l’expansió de l’Imperi islàmic (10). Indica quant s’havia expandit l’islam quan va morir Mahoma. En quina etapa va arribar l’Imperi islàmic a la península Ibèrica? Per quins continents es va estendre l’islam medieval? 21 Compara l’islam i el cristianisme. Creus que existeixen semblances entre ambdues religions? Quines? 22 PARAULA, IDEA, FRASE. Pensa i respon. Tria una paraula que consideris clau per comprendre el naixement i l’expansió de l’islam. Explica per què l’has triat. Escriu una frase sobre l’islam medieval que contingui aquesta paraula clau. Califat abbàssida Califat omeia Califat ortodox 622 Hègira 661 632 750 1258 369812_09_p03_LT_imperio_islam Pelegrins fent camí cap a la Meca. 13
Les formes de vida en la civilització islàmica 5 1. Com era la societat En la societat islàmica convivien persones de diferents religions (musulmanes, jueves i cristianes) i ètnies (àrabs, berbers...). S’organitzava segons criteris econòmics: L’aristocràcia era un grup poc nombrós, però amb molt poder polític i econòmic. Els notables (comerciants, artesans amb taller propi i petits propietaris rurals) tenien un bon nivell econòmic, però no intervenien en la vida política. La majoria de la població (pagesia sense terres, artesans sense taller propi, criats i criades…) vivia de manera precària. Com en altres societats medievals, les dones estaven sotmeses a l’home i havien de tenir cura de la llar i de la família. 2. Les activitats econòmiques Tot i que la majoria de la població vivia al camp, les ciutats, com Bagdad o Còrdova, eren el centre de la vida política, econòmica i cultural. S’organitzaven al voltant de la medina, o ciutat vella, on se situaven els edificis principals, com ara la mesquita major. L’artesania va assolir un gran desenvolupament. Al voltant de la medina es disposaven uns barris plens de tallers de metalls, teixits, cuir, ceràmica… (11) Els productes eren demanats en llocs llunyans. El comerç, tant per terra com per mar, era una activitat fonamental. Es va veure afavorit per l’ús d’una moneda pròpia, el dinar d’or. Els pagesos i les pageses lliures conreaven verdures, fruites, cereals, oliveres i palmeres a les alqueries (cases de camp) i a les hortes que envoltaven les ciutats. Com que l’aigua era un bé escàs a la regió, van desenvolupar uns eficients sistemes de reg. 3. El desenvolupament científic, cultural i artístic 11. Comerç de joieria. L’avenç de la ciència Els musulmans van portar de l’Índia i la Xina el paper, la pólvora, la brúixola, etc. També van introduir en l’agricultura la sínia i nous conreus (arròs, taronja, safrà…). Van destacar en astronomia (catàlegs d’astres), matemàtiques (van difondre l’ús del zero i van inventar l’àlgebra), medicina (tècniques de cirurgia i anestèsia)... L’art L’arquitectura és la manifestació més abundant i la mesquita, la construcció més destacada. (12) En la construcció, feien servir columnes i pilars, gran varietat d’arcs i voltes, i sostres plans de fusta. La tasca cultural Els musulmans van traduir a l’àrab moltes obres gregues i romanes, que així es van poder difondre per Occident. Van escriure poesia i llibres de viatges, geografia, història i contes, com ara Les mil i una nits. B C E 12. La mesquita era el lloc per pregar, però també es feia servir com a escola. D A A. Minaret des d’on el muetzí convoca els fidels. B. Pati amb la font per purificar-se abans de pregar. C. Sala coberta per a la pregària. A dins hi ha el mur de l’alquibla (D), orientat cap a la Meca, i en aquest, un nínxol buit anomenat mihrab (E).
ACTIVITATS 1 24 PREGUNTES PROVOCADORES. Formula dues preguntes sobre la societat islàmica medieval. Per què ? Com ? 25 Interpreta el dibuix de la ciutat islàmica medieval (13). Per què creus que necessitava una muralla? Per què els habitatges tenien tan poques finestres? 23 Organitza la informació i completa l’esquema sobre la civilització islàmica. 26 A nalitza el dibuix de la mesquita (12). Quina funció tenia el minaret? Què feien els fidels al pati? On es duia a terme la pregària? Busca fotografies de mesquites actuals i valora si l’estructura és similar a la de la mesquita medieval. Dinar. 13. La ciutat islàmica medieval. A B E D A. Soc o mercat. B. Muralla. C. Hammam (banys públics). D. Mesquita principal. E. Habitatge. F. Alqueria (casa de camp). G. Alcàsser (residència de l’autoritat local). Societat i economia islàmiques Grups socials Activitats econòmiques Home i dona musulmans. G C F 15
La diplomàcia bizantina Justinià, quan es va assabentar de la irrupció dels perses, va enviar contra ells el general Belisari. Va coincidir que el nebot de l’emperador, juntament amb d’altres, s’havia refugiat a Hieràpolis. En sentir que Belisari no era gaire lluny d’allà, li va escriure una carta: «Una altra vegada Cosroes, rei dels perses, ha sortit en campanya contra els romans. Hem sentit que està molt a prop d’aquí i que continua avançant. Així que, vine com més aviat millor al nostre costat perquè ens ajudis a conservar Hieràpolis». Belisari va arribar a un lloc anomenat Europo. Des d’allà va respondre als oficials de Hieràpolis: «Si Cosroes ha sortit per llançar-se contra algun territori de l’emperador Justinià, és millor morir amb valentia que salvar-se sense lluita, perquè això no seria just anomenar-ho salvació sinó traïció. Així que veniu tan ràpid com pugueu a Europo». Quan el rei persa va saber que Belisari estava acampat amb el seu exèrcit a Europo, li va enviar un dels seus secretaris perquè investigués amb quina mena de general se les havia de veure, però amb l’excusa de retreure-li que l’emperador Justinià no hagués enviat ni un sol missatger per concertar la pau. Belisari, quan es va informar que el secretari persa ja era a prop, va muntar una tenda i el va esperar assegut allà, com si fos en un lloc desert, donant a entendre que havia arribat a aquell indret sense cap mena de pertrets. El secretari persa va assegurar a Belisari que el rei Cosroes considerava indignant que l’emperador romà no li hagués enviat ambaixadors i que per això s’havia vist obligat a venir en armes. Belisari li va respondre així, amb un somriure: «La manera com ha actuat Cosroes no és l’acostumada. Perquè, en cas que sorgeixin discrepàncies, primer s’envia una ambaixada i, si no s’obtenen les oportunes explicacions, llavors es va a la guerra». I, després d’aquestes paraules, va acomiadar l’ambaixador persa. En arribar davant Cosroes, el seu secretari li va aconsellar que marxés com més aviat millor. Li va assegurar que s’havia trobat amb un general superior en valentia i sagacitat a tots els altres. I va afegir que el perill que correrien ell i Belisari en el combat no estaria anivellat. Procopi de Cesarea, Història de les guerres, segle vi. (Adaptació) Un text històric bizantí Mosaic bizantí. Justinià (A) i Belisari. (B) 27 Indica qui eren aquests personatges. Justinià: Belisari: Cosroes: 28 Analitza el text. Per què Cosroes va enviar el seu secretari? Què li va aconsellar quan va tornar? Per què? 29 Procopi de Cesarea va ser, a més d’un historiador bizantí, secretari del general Belisari. Pensa i respon. La seva obra és una font primària o secundària? Per què? Quina importància té aquesta obra per a l’estudi del passat? A B Llegir 16
ABANS DE COMENÇAR, PREPARA’T 30 Selecciona el poble o la civilització sobre el qual investigaràs. Per exemple: 31 Escriu el teu nom i el de les persones del teu grup en la funció que realitzarà cadascú. Cercar informació (imatges, mapes...): Redactar els textos: Fer fotografies i gravar: Muntar el documental: Dissenyar el reportatge: Locutar: Elaborar i seleccionar els mapes: Altres feines: Crear un documental sobre pobles de l’edat mitjana REPTE 1 PASSA A L’ACCIÓ 32 Investiga i elabora una fitxa informativa com la següent, per al poble escollit. On i quan va viure: Com s’organitzaven: Quin llegat han transmès: Poble: 33 Classifica la informació i elabora un guió. Escriu aquí les idees principals. 34 Graveu el documental i exposeu-lo a la resta de la classe. La dinastia Tang, a l’Imperi xinès, entre els segles vii i x. L’Imperi sassànida, a Pèrsia, entre els segles iii i vii. L’Imperi yamato, al Japó, entre els segles iii i xii. L’Imperi gupta, a l’Índia, entre els segles iv i vi. Núbia, a l’Àfrica, entre els segles vi i viii. El regne de Ghana, a l’Àfrica, entre els segles vii i xi. Romans, germànics, bizantins, musulmans... Però, com eren els altres pobles que van viure en els primers segles medievals? S’assemblaven als que van ocupar Europa després de la fragmentació de l’Imperi romà? 17
1 1. L’emperador Teodosi va dividir l’Imperi romà en dues parts l’any... 359. 395. 711. 2. L’Imperi romà d’Occident va desaparèixer l’any... 476. 800. 1453. 3. El regne visigot va tenir la capital a... Toledo. Constantinoble. Aquisgrà. Còrdova. 4. L’any 800 Carlemany va ser coronat pel papa com a... emperador bizantí. califa ortodox. emperador d’Occident. 5. L’Imperi bizantí va assolir el màxim esplendor en temps de… Justinià. Teodosi. Carlemany. 6. La separació el 1054 de l’Església romana i la bizantina o ortodoxa es coneix com… el Cisma d’Occident. el Cisma d’Orient. el Cisma ortodox. 7. L’Imperi bizantí va arribar a la fi després de la conquesta turca de Constantinoble l’any… 493. 1054. 1453. 8. L’any 622 és una data important per a l’islam perquè... marca l’inici del calendari musulmà. és el començament del califat omeia. és la data de la mort de Mahoma. 9. Les etapes de l’expansió de l’Imperi islàmic són… el califat ortodox, abbàssida i islàmic. el califat simple, ortodox i abbàssida. el califat ortodox, omeia i abbàssida. 10. La màxima autoritat a l’Imperi islàmic era… el califa. el cadi. l’emir. Marca l’opció correcta en cada cas. Valoro el que he après Què m’ha semblat més interessant de la unitat? En quin aspecte m’agradaria aprofundir? Escric cinc conceptes nous que he après. Com ha estat la meva experiència en enregistrar el documental? Autoavaluació 18
Món: polític SUDAN DEL SUD OCEÀ Í ND I C OC EÀ PAC Í F I C AT LÀNT I C OC EÀ PAC Í F I C OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC OCEÀ GLACIAR ÀRTIC MALDIVES EUA CANADÀ X I NA FEDERACIÓ DE RÚSSIA B R A S I L AU S T RÀ L I A ESTATS UNITS Í ND I A IRAN KAZAKHSTAN SUDAN LÍBIA ALGÈRIA ARGENTINA MÈXIC PERÚ MALI TXAD MONGÒLIA NÍGER EGIPTE ARÀBIA SAUDITA ANGOLA ETIÒPIA BOLÍVIA IRAQ COLÒMBIA NAMÍBIA ZÀMBIA TANZÀNIA VENEÇUELA IEMEN XILE NIGÈRIA PAKISTAN KENYA MAURITÀNIA SOMÀLIA MYANMAR AFGANISTAN REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO MOÇAMBIC REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA BOTSWANA UZBEKISTAN OMAN TURKMENISTAN TAILÀNDIA I N D O N È S I A CONGO LAOS JAPÓ SÍRIA CAMERUN MADAGASCAR PARAGUAI ZIMBABWE MARROC VIETNAM GABON GHANA GUINEA Vegeu el mapa d’Europa a la pàgina següent TUNIS NEPAL UGANDA EQUADOR GUYANA URUGUAI SENEGAL CUBA REPÚBLICA CENTREAFRICANA KIRGUIZISTAN BENÍN BURKINA FASO MALÀISIA CAMBODJA COSTA D’IVORI PAPUA NOVA GUINEA TADJIKISTAN ERITREA SURINAM MALAWI SÀHARA OCCIDENTAL NOVA ZELANDA LIBÈRIA FILIPINES BANGLA DESH NICARAGUA JORDÀNIA TOGO COREA DEL NORD COREA DEL SUD GUATEMALA PANAMÀ BHUTAN SRI LANKA HAITÍ SIERRA LEONE COSTA RICA LESOTHO GUAIANA FRANCESA ISRAEL BELIZE DJIBOUTI BURUNDI EMIRATS ÀRABS UNITS RWANDA KUWAIT QATAR GUINEA ECUATORIAL TIMOR ORIENTAL SINGAPUR SÃO TOMÉ I PRÍNCIPE CAP VERD BAHRAIN BRUNEI PUERTO RICO GÀMBIA SWAZILÀNDIA EL SALVADOR LÍBAN REPÚBLICA DOMINICANA GUINEA BISSAU HONDURES N S E O 0 1.100 quilòmetres escala OCEÀ
2 APRÈN I PRACTICA Geografia i Història L’ESSENCIAL Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d’un món més sostenible. Per això, utilitzem: ESO Aprèn i practica. L’essencial de Geografia i Història de 1r a 4t d’ESO és un material pràctic amb el qual l’alumnat, a l’aula o de manera autònoma, contextualitzarà reptes socials, reforçarà la comprensió lectora i desenvoluparà el pensament crític. Aquests llibres ofereixen: Sabers bàsics. Presentació clara i sintètica dels continguts fonamentals, que n’afavoreix la comprensió i prepara l’alumnat per resoldre les activitats proposades. Nombroses activitats que es poden respondre al llibre mateix. Més de 400 activitats graduades per nivells de dificultat.
RkJQdWJsaXNoZXIy