Les formes de vida en la civilització islàmica 5 1. Com era la societat En la societat islàmica convivien persones de diferents religions (musulmanes, jueves i cristianes) i ètnies (àrabs, berbers...). S’organitzava segons criteris econòmics: L’aristocràcia era un grup poc nombrós, però amb molt poder polític i econòmic. Els notables (comerciants, artesans amb taller propi i petits propietaris rurals) tenien un bon nivell econòmic, però no intervenien en la vida política. La majoria de la població (pagesia sense terres, artesans sense taller propi, criats i criades…) vivia de manera precària. Com en altres societats medievals, les dones estaven sotmeses a l’home i havien de tenir cura de la llar i de la família. 2. Les activitats econòmiques Tot i que la majoria de la població vivia al camp, les ciutats, com Bagdad o Còrdova, eren el centre de la vida política, econòmica i cultural. S’organitzaven al voltant de la medina, o ciutat vella, on se situaven els edificis principals, com ara la mesquita major. L’artesania va assolir un gran desenvolupament. Al voltant de la medina es disposaven uns barris plens de tallers de metalls, teixits, cuir, ceràmica… (11) Els productes eren demanats en llocs llunyans. El comerç, tant per terra com per mar, era una activitat fonamental. Es va veure afavorit per l’ús d’una moneda pròpia, el dinar d’or. Els pagesos i les pageses lliures conreaven verdures, fruites, cereals, oliveres i palmeres a les alqueries (cases de camp) i a les hortes que envoltaven les ciutats. Com que l’aigua era un bé escàs a la regió, van desenvolupar uns eficients sistemes de reg. 3. El desenvolupament científic, cultural i artístic 11. Comerç de joieria. L’avenç de la ciència Els musulmans van portar de l’Índia i la Xina el paper, la pólvora, la brúixola, etc. També van introduir en l’agricultura la sínia i nous conreus (arròs, taronja, safrà…). Van destacar en astronomia (catàlegs d’astres), matemàtiques (van difondre l’ús del zero i van inventar l’àlgebra), medicina (tècniques de cirurgia i anestèsia)... L’art L’arquitectura és la manifestació més abundant i la mesquita, la construcció més destacada. (12) En la construcció, feien servir columnes i pilars, gran varietat d’arcs i voltes, i sostres plans de fusta. La tasca cultural Els musulmans van traduir a l’àrab moltes obres gregues i romanes, que així es van poder difondre per Occident. Van escriure poesia i llibres de viatges, geografia, història i contes, com ara Les mil i una nits. B C E 12. La mesquita era el lloc per pregar, però també es feia servir com a escola. D A A. Minaret des d’on el muetzí convoca els fidels. B. Pati amb la font per purificar-se abans de pregar. C. Sala coberta per a la pregària. A dins hi ha el mur de l’alquibla (D), orientat cap a la Meca, i en aquest, un nínxol buit anomenat mihrab (E).
RkJQdWJsaXNoZXIy