Les invasions i els regnes germànics 1 2. Els regnes germànics Entre els segles v i vii, el territori que havia ocupat l’Imperi romà d’Occident es va fragmentar en diversos regnes independents, com ara els visigots, els francs, els angles, els saxons, els llombards, etc. (2) Organització política Una societat ruralitzada Relació amb la població romana Aquests regnes estaven governats per un rei, assessorat per un consell. El poder militar queia en els ducs. A les ciutats, els comtes i bisbes tenien molt poder. La majoria dels habitants eren pagesos i vivien en pobles. El comerç es limitava als mercats locals. Es van construir els primers monestirs, que eren llocs de pregària i centres de cultura (els monjos i monges copiaven a mà els llibres). Van sorgir nous idiomes. Als territoris més romanitzats, el català, el castellà, el gallec, el francès...; i als menys romanitzats, llengües amb més influència germànica, com l’anglès o l’alemany. Les lleis combinaven el dret romà amb els costums germànics. Algunes monarquies germàniques es van convertir al catolicisme. 1. Enfrontament entre dos reis germànics. 3. El regne visigot Després de ser expulsats de la Gàl·lia pels francs l’any 507, els visigots es van establir a la península Ibèrica i van crear un regne amb capital a Toledo. Aquest regne va assolir la plenitud entre la segona meitat del segle vi i la primera del vii. L’organització política, social i econòmica era similar a la d’altres regnes germànics, però la desproporció entre una minoritària població d’origen visigot i l’autòctona explica que es mantinguessin la llengua, la cultura i la religió de la societat hispanoromana. (3) 3. Església de San Pedro de la Nave (Zamora). Els visigots van construir petites esglésies de pedra. 1. Les invasions germàniques i la fi de l’Imperi romà d’Occident Fora de les fronteres de l’Imperi romà vivien diferents pobles, com ara els germànics (francs, visigots, vàndals...) (1) i els huns. Els romans els anomenaven bàrbars, que significa «estrangers». A partir del segle iii, alguns pobles germànics es van assentar en territori romà aprofitant la crisi que travessava l’Imperi. L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi el va dividir en dues parts, cadascuna amb el seu emperador: L’Imperi romà d’Occident, amb capital a Roma. L’Imperi romà d’Orient, amb capital a Constantinoble, es va mantenir mil anys més, i va passar a anomenar-se Imperi bizantí. Al final del segle iv, els huns van derrotar els germànics i aquests es van refugiar a l’Imperi romà d’Occident, on aviat van sorgir enfrontaments amb la població romana. Davant la feblesa dels emperadors, els germànics van crear regnes dins del territori romà i, l’any 476, van deposar l’últim emperador romà d’Occident. Arc de ferradura 6
RkJQdWJsaXNoZXIy