La diplomàcia bizantina Justinià, quan es va assabentar de la irrupció dels perses, va enviar contra ells el general Belisari. Va coincidir que el nebot de l’emperador, juntament amb d’altres, s’havia refugiat a Hieràpolis. En sentir que Belisari no era gaire lluny d’allà, li va escriure una carta: «Una altra vegada Cosroes, rei dels perses, ha sortit en campanya contra els romans. Hem sentit que està molt a prop d’aquí i que continua avançant. Així que, vine com més aviat millor al nostre costat perquè ens ajudis a conservar Hieràpolis». Belisari va arribar a un lloc anomenat Europo. Des d’allà va respondre als oficials de Hieràpolis: «Si Cosroes ha sortit per llançar-se contra algun territori de l’emperador Justinià, és millor morir amb valentia que salvar-se sense lluita, perquè això no seria just anomenar-ho salvació sinó traïció. Així que veniu tan ràpid com pugueu a Europo». Quan el rei persa va saber que Belisari estava acampat amb el seu exèrcit a Europo, li va enviar un dels seus secretaris perquè investigués amb quina mena de general se les havia de veure, però amb l’excusa de retreure-li que l’emperador Justinià no hagués enviat ni un sol missatger per concertar la pau. Belisari, quan es va informar que el secretari persa ja era a prop, va muntar una tenda i el va esperar assegut allà, com si fos en un lloc desert, donant a entendre que havia arribat a aquell indret sense cap mena de pertrets. El secretari persa va assegurar a Belisari que el rei Cosroes considerava indignant que l’emperador romà no li hagués enviat ambaixadors i que per això s’havia vist obligat a venir en armes. Belisari li va respondre així, amb un somriure: «La manera com ha actuat Cosroes no és l’acostumada. Perquè, en cas que sorgeixin discrepàncies, primer s’envia una ambaixada i, si no s’obtenen les oportunes explicacions, llavors es va a la guerra». I, després d’aquestes paraules, va acomiadar l’ambaixador persa. En arribar davant Cosroes, el seu secretari li va aconsellar que marxés com més aviat millor. Li va assegurar que s’havia trobat amb un general superior en valentia i sagacitat a tots els altres. I va afegir que el perill que correrien ell i Belisari en el combat no estaria anivellat. Procopi de Cesarea, Història de les guerres, segle vi. (Adaptació) Un text històric bizantí Mosaic bizantí. Justinià (A) i Belisari. (B) 27 Indica qui eren aquests personatges. Justinià: Belisari: Cosroes: 28 Analitza el text. Per què Cosroes va enviar el seu secretari? Què li va aconsellar quan va tornar? Per què? 29 Procopi de Cesarea va ser, a més d’un historiador bizantí, secretari del general Belisari. Pensa i respon. La seva obra és una font primària o secundària? Per què? Quina importància té aquesta obra per a l’estudi del passat? A B Llegir 16
RkJQdWJsaXNoZXIy