

37
Les primeres obres de referència i consulta
En Voramar es va sentir des del començament la necessitat d’elaborar
materials de consulta i referència. Seguint aquest principi, l’any 1994
publicàrem el primer diccionari per a xiquets xicotets,
El Pictodicci-
onari
, i de seguida, el
Diccionari d’ús del valencià
.
El
Diccionari d’ús
es va publicar l’any 1995, fruit del treball d’un
ampli grup de lingüistes entre els quals es troben Vicent Simbor, Carme
Gregori i Xavier Hernández. Aquest diccionari, d’unes 20.000 paraules,
és un dels punts de referència d’aquests primers anys de l’editorial. Va
ser un diccionari adreçat a xiquets i xiquetes, amb definicions senzilles
i exemples perquè les definicions s’entengueren millor, amb sinò-
nims i antònims, amb famílies de paraules, amb dibuixos i fotografies,
una de les grans novetats per a ajudar els alumnes a distingir millor
les coses, les plantes, els animals... També hi havia quadres amb les
conjugacions dels verbs, les regles d’accentuació o les classes d’ora-
cions. Va ser una fita important de l’editorial, de la mateixa manera
que uns anys després ho seria l’edició del
Vocabulari
. L’amor per la
nostra llengua, el seu estudi rigorós i el respecte a la normativa es
convertiren en signes d’identitat de la nostra editorial. El diccionari va
ser una ajuda eficaç perquè molts xiquets i xiquetes pogueren parlar,
llegir i escriure millor el valencià.
Al mateix temps iniciàrem els treballs per editar el Diccionari
Valencià-Castellà / Castellà-Valencià, el
Diccionari Voramar
, que es
publicà en 1998, obra de Josepa Melià, Emili Fèlix i Miquel de Val;
aquest últim, corrector d’estil i editor, és una altra de les persones que
ha fet molt pel prestigi de Voramar. El
Diccionari
ha tingut des de