15 / 98
14
Un canvi d’època: els primers llibres en valencià
Fins a la recuperació de la democràcia, l’ensenyament no universitari
s’impartia exclusivament en castellà i els continguts eren establits per
a tot l’Estat pel Ministeri d’Educació i Ciència (MEC). La Constitució
de 1978 va determinar que, junt amb el castellà, les altres llengües
parlades a Espanya serien també oficials a les respectives comunitats
autònomes. A més, la transferència de les competències educatives a
les comunitats, que reconeixia el dret a establir els seus propis contin-
guts d’ensenyament sempre que es respectaren els continguts mínims
de caràcter estatal, demanava nous enfocaments i noves propostes
didàctiques.
Entre 1978 i 1981, quan es preparaven i es discutien les transfe-
rències de les competències educatives a les comunitats autònomes,
començà a haver-hi una gran sensibilitat entre el professorat per a
introduir als seus centres l’ensenyament de continguts propis per com-
plementar el pla d’estudis que en aquell moment era únic i uniforme
a tot l’Estat. Les principals editorials de llibres de text d’aquells anys
(Santillana, Anaya, SM) van reaccionar amb rapidesa i començaren
a editar llibres de Llengua i de Geografia i Història de la Comunitat.
Així, l’any 1979, l’editorial Santillana va publicar els primers títols amb
continguts específicament valencians:
Geografía del País Valenciano
,
Historia del País Valenciano
i
Arte y Cultura del País Valenciano
, es-
crits respectivament per Ángel Sánchez Gijón, Mario García Bonafé i
Ricard Blasco. Aquests llibres complementaven els manuals de 6é, 7é
i 8é de l’àrea de Ciències Socials de l’Educació General Bàsica (EGB) i
s’han d’entendre com una primera reacció a la demanda d’una part