21 / 98
20
El 30 de juliol de 1990 se signava l’escriptura de constitució formal.
La decisió d’Emiliano Martínez, president del Grup Santillana; de José
Muñoz, director general; i d’Isabel de Polanco, directora llavors dels
segells autonòmics del Grup editorial, va permetre posar en marxa
el projecte. Els responsables de la idea van acordar batejar-lo amb el
nom de Voramar, nom eufònic relacionat amb un paratge idíl·lic de
la costa castellonenca, molt vinculat a l’estiueig benestant del primer
terç del segle
XX
i a la memòria històrica dels valencians.
Voramar era i és el nom d’un hotel de Benicàssim que es va
construir sobre la mateixa línia de costa. Funcionava des de 1927,
de primer com a restaurant i a partir de 1933 com a hotel. Durant la
Guerra Civil va ser requisat per les forces republicanes i reconvertit
en hospital de sang. El centre hospitalari formava part d’un complex
dedicat a atendre els ferits de les Brigades Internacionals. El conjunt
comprenia l’hospital, les cases de convalescència i la residència per
a orfes de guerra, i estava situat a la zona de
Las Villas
, entre el «camí
nou» i l’hotel Voramar, rebatejat llavors amb el nom de General Miaja.
Diuen les cròniques que al llarg de la seua història s’hi van hostatjar
personalitats com Ernest Hemingway, André Malraux i John Dos Pas-
sos, entre altres.
L’elecció del nom obeïa a l’interés dels promotors del projecte
editorial de lligar passat i present i, sobretot, a la voluntat d’ampliar
els horitzons de l’ensenyament de la Comunitat Valenciana, tenint
com a grans referents el contacte dels valencians i valencianes amb
el mar, i la lluminositat inspiradora de la Mediterrània.
El primer director de Voramar va ser Enric Juan Redal. Nascut a
Alzira, a la Ribera Alta del Xúquer, i format a la Universitat de València,