24 / 98
23
les valoracions sobre com dur a bon port conceptes aleshores nous
en el món editorial com el disseny i la programació curriculars, les
programacions d’aula i altres que tanta importància tingueren a par-
tir de 1992 i que tant de temps ocuparen els editors i editores que
havien de portar aquells conceptes als llibres de text i a la resta de
materials didàctics.
De fet, els estudis i les investigacions sobre didàctica es conver-
tiren en una fita que caracteritzà el treball de Voramar. Assistir a con-
gressos, escoles d’estiu i simpòsiums esdevingué un altre dels nostres
signes d’identitat, i el 23 de febrer de 1991 assistírem al primer de tots,
a la reunió del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular.
Isabel de Polanco, responsable del desenvolupament editorial de
Santillana, tenia molt d’interés a definir la identitat de Voramar, el que
ella en deia
l’ànima editorial
, i que concretava en el rigor lingüístic,
la investigació didàctica, la innovació pedagògica, la incorporació
dels valors del país als continguts i un disseny dels productes eficaç
i atractiu per a facilitar-ne la comprensió.
Tots aquests objectius els poguérem assolir a poc a poc gràcies al
treball d’equips interdisciplinaris, on han intervingut especialistes de
les distintes matèries, professors i professores, experts en comunicació
(escrita i gràfica), editors, etc. Durant els primers anys, José Muñoz,
director general de Santillana; Jaume Mascaró, director editorial, i
José Luis Alzu, editor executiu de Llengües, van ser les persones que
treballaren intensament amb l’equip editorial que s’estava formant a
la nostra Comunitat, i juntament amb ells tot un gran grup d’editors i
editores que a la seu central de Santillana i altres indrets del país, es
preparaven per fer els nous materials que la reforma educativa exigia.