28 / 98
27
interpretar els nous objectius de l’educació escolar i els plans d’acció per
a arribar a aconseguir-los. Els objectius formulats en forma de capacitats,
els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, els mètodes
pedagògics i els criteris d’avaluació per a reorientar si calia les activitats
dels alumnes, les dels professors i les dels centres, es convertiren en
tema diari i preocupació constant del nostre treball editorial i del treball
dels molts professors i professores que ja havien començat a col·laborar
amb nosaltres. L’estudi de les fonts sociològiques, psicològiques, pe-
dagògiques i epistemològiques, a més d’alguns principis d’intervenció
educativa que incorporava la reforma educativa, com l’aprenentatge
significatiu, la comprensivitat i la diversitat o l’enfocament globalit-
zador i interdisciplinari, són aspectes que encara es poden llegir en
els documents que elaboràrem aquells primers mesos de treball.
Així, com ja hem assenyalat adés, el mes de setembre de 1991,
junt amb molts professors, valedors i fidels intèrprets dels aspectes
curriculars, començàrem a elaborar els projectes curriculars d’àrea.
Com fer el projecte curricular? Què era el projecte de centre? Com
avaluar a partir dels objectius i els criteris d’avaluació? També treba-
llàrem la manera en què s’havien d’elaborar les guies i els nous mate-
rials del professorat. Els documents que conservem d’aquells primers
moments demostren la importància que donàvem a la reflexió sobre
el pensament dels alumnes, les idees prèvies, el sentit de les activitats
en els llibres de text, el perquè d’aquestes... A més, parlàvem de què
aprendre, com aprendre, quines actituds volíem aconseguir i com
avaluar, i sobretot estudiàvem dos grans aspectes: les qüestions clau
per a traduir el decret de mínims a unitats didàctiques i el disseny
gràfic dels llibres de text per a facilitar-ne la comprensió.