30 / 98
29
eren freqüents, i ens ajudaren a facilitar la interpretació curricular i,
per tant, la concreció editorial dels nous continguts.
En els primers moments van ser molt importants les reflexions
sobre els plantejaments teòrics i pràctics que hi ha darrere de la
docència: l’exposició d’una matèria, els treballs per a facilitar l’apre-
nentatge, la forma d’entendre com s’ensenya i com s’aprén, el paper
de l’avaluació, les representacions mentals de l’alumnat i la motiva-
ció, què s’entenia per contingut didàctic, com es podien mesurar els
resultats del treball desenvolupat a l’aula, com havíem de presentar
els continguts a l’hora de redactar una activitat perquè responguera
a una manera eficaç d’avaluar... Tots van ser grans temes de reflexió
i debat entre els editors i els autors en les moltes taules redones que
organitzàrem i en les moltes reunions a què assistírem als centres
educatius de tota la Comunitat. Mai agrairem prou la deferència i
l’amabilitat del professorat d’aquests centres de Primària i Secundària
que aquells anys ens acolliren amb els braços oberts.
El primer projecte que iniciàrem i que té un lloc especial en la
nostra xicoteta història va ser la sèrie
Alimara
, projecte de Llengua
per a la nova Primària. Les reunions de les primeres setmanes on es
tractaren el tipus d’històries que s’inclourien en els llibres, l’organitza-
ció de les unitats didàctiques, el seu nombre, com serien les pàgines
inicials o la pàgina de vocabulari i la seua explotació, sempre de ma-
nera que els xiquets de 1r i 2n pogueren avançar de manera segura
en el procés d’aprenentatge, encara les recordem amb la il·lusió dels
primers temps.
Segons una forma de treballar que encara hui respectem, de
primer es desenvolupava el que en déiem «unitat model» i, després,