

31
es continuava el procés d’edició respectant les idees i normes que
s’havien concretat des del principi fins a la maqueta de taller. Era
important definir un «model Voramar» de treball editorial (unitats
models, programacions dels continguts, tipus de lectures, programes
d’aprenentatge, normes d’estil, nombre de correccions fins a arribar
a la maqueta de taller...). La qualitat dels llibres que editaríem era el
gran repte i l’objectiu final de la nostra faena.
L’any 1992 es publicà el primer cicle de Primària d’acord amb
les disposicions de la LOGSE i el projecte
Alimara
es va convertir en
referent per a milers de xiquets i xiquetes que aprengueren valencià
seguint les aventures dels
donyets
. Amb textos i dibuixos dels nostres
primers autors i il·lustradors, aquest mètode, en el qual predomina
l’enfocament comunicatiu, posa l’alumne en condicions d’expressar-se
en valencià amb claredat i correcció.
El d’
Alimara
és un mètode lúdic en què els continguts s’inserei-
xen en un context molt pròxim als interessos dels xiquets i sobretot
s’intentà que fóra un mètode que partira d’un plantejament integrador
en l’ensenyament de les llengües. L’estudi del valencià i del castellà
assumia objectius comuns d’una manera interactiva i convergent, i
els aprenentatges que s’efectuaven en una llengua funcionaven com
a idees bàsiques en l’aprenentatge de l’altra.
El projecte, a més, anava acompanyat d’una guia didàctica per
al professorat, amb la programació d’objectius generals classificats
en conceptes, procediments i actituds, seguint les normes ministeri-
als.
Alimara
, de la mateixa manera que
Baladre
alguns anys arrere,
es va convertir en un material de referència per a l’ensenyament i
l’aprenentatge de la nostra llengua. Autors, il·lustradors i correctors,