78 / 98
77
una visió de la realitat i del món on viu, que és el primer pas
per a entendre’l. Cal, doncs, buscar informació significativa, que
tinga rellevància i capte l’interés dels alumnes.
• El tractament didàctic de la informació és una vertadera especia-
litat i té com a finalitat facilitar la comprensió i l’aprenentatge de
l’alumnat. El llenguatge amb què s’expressa la informació, l’extensió
d’aquesta, el lèxic i les estructures sintàctiques que s’hi fan servir
han de ser adequats a l’edat dels alumnes. El tractament didàctic
implica ordenar la informació i destacar allò que es considera fo-
namental. Els conceptes han de combinar-se amb exemples clars i
propostes d’exercitació o aplicació. Tot integrat en una distribució
formal on el grafisme, la il·lustració i la iconografia resulten cohe-
rents i estiguen coordinats al servei de l’aprenentatge.
• Poc aprenentatge s’aconsegueix si no va acompanyat d’aplicació
pràctica, i quasi podríem dir que en educació hauríem de trobar
el punt d’equilibri entre el saber i el saber fer. Per això hem in-
corporat en els nostres materials curriculars aplicacions pràctiques
que tracten de superar la mera presència d’exercicis. També per
aquesta raó hem completat els nostres llibres de text amb diversos
materials de treball: quaderns, llibres de pràctica, etc.
• L’ensenyament requereix coordinació entre els diversos actors
que el duen a terme: els professors, els alumnes, els gestors edu-
catius, les famílies... Els materials curriculars han de ser elaborats
tenint en compte aquest mateix criteri. Els nivells de lectura, el
lèxic i les estructures del llenguatge, així com els coneixements o
la informació de la qual es parteix i es progressa en les diferents
àrees, han d’estar coordinats en tots els llibres de text d’un mateix